dimecres, 15 de juny del 2016

Pràctica final (vídeo)



Aquest és un vídeo que hem creat entre tots els membres del Blog per a resumir-vos els principals coneixements que hem aprés durant el curs. És una conversa de àmbit informal per Skype entre totes.
Esperem que vos agrade!!
I sobre tot que no tingau en compte que a vegades l'audio no coordina totalment amb les persones que estan parlant, ja sabeu com funcionen les vídeo-trucades. 

Ha sigut un plaer colaborar per a vosaltres!!

Us desitgem un Bon estiu!!!

dijous, 9 de juny del 2016

Book-tràiler



Açí teniu el book-tràiler del conte "La Ventafocs ja no creu en prínceps blaus", un conte de literatura infantil enfocat a persones des de 10-11 anys. Esperem que mitjançant el book-tràiler vos entren les ganes de llegir-lo. A nosaltres ens va encantar per això decidirem promocionar-lo.

dilluns, 6 de juny del 2016

selecció d'una lectura literària

https://www.youtube.com/watch?v=-o9UM_wm2mI

Aquesta és una composició de vídeo que he creat per a contar la meua experiència en la recerca d'un llibre de literatura infantil.

"La Ventafocs que ja no creu en prínceps blaus" és el títol del llibre que he escollit per a regalar-li-lo a una xiqueta d'onze anys, Marta, la filla d'una amiga mia.

Espere que vos agrade!! Ací baix vos deixe l'explicació escrita un poc més extensa.

El meu nom és Carmina, sóc estudiant de segon de magisteri en Primària i estic realitzant una activitat per a l'assignatura de Formació literària que consisteix en seleccionar un llibre de literatura infantil per a poder recomanar a un xiquet o xiqueta de primària.

Al principi no tenia molt clar en qui podria centrar-me per a la recomanació del llibre, però per casualitats de la vida, fa uns dies vaig aconseguir donar amb la meua protagonista. Vaig quedar amb una amiga que feia molt temps que no veia, i la meua sorpresa va ser quan en arribar a la cafeteria, estava ella amb els seus dos fills, una xiqueta d'onze anys i un xiquet de tretze. En veure als xiquets se'm van obrir els ulls, però encara se'm van obrir més quan el primer que va fer la meua amiga va ser ensenyar-me un diploma de la seua filla Marta en el qual posava que havia guanyat el concurs de relats de l’escola sobre l'obra de Romeu i Julieta.

Per fi tenia protagonista, ara em faltava lo més important, el llibre. Els vaig explicar a la meua amiga i a la seua filla l'activitat que havia de realitzar i començarem a parlar sobre literatura. Els vaig preguntar quins van ser les últimes lectures, i solament van saber nomenar-me l'obra adaptada de Romeu i Julieta, la qual, segons les dues, els va encantar.

En preguntar-li a Marta sobre els seus gustos vaig deduir que li agradarien les novel·les d'amor o de misteri, ja que em va dir que la seua lectura favorita, com no, havia sigut la de Romeu i Julieta, però que una vegada va llegir-se un llibre de “por” que li va agradar molt.

Després de diverses preguntes, vaig poder arribar a la conclusió que Marta és una xiqueta de cinquè de primària molt enamoradissa i sense cap tipus de dificultat específica en l'aprenentatge. Comprèn els textos concordes a la seua edat i és capaç d'explicar amb claredat el que llig. És possible que a causa de la seua timidesa tinga més facilitat per a explicar-se de forma escrita que de forma oral, però si se sent còmoda per a parlar, no presenta cap problema a l'hora d'expressar-se.

Quan m'anava de camí a casa, no parava de pensar en el tipus de llibre que volia per a Marta, potser un de misteri o un que tractara sobre alguna història d'amor, però llavors vaig recordar que la seua mare m'havia comentat que des de ben xicoteta, la xiqueta solament somia amb tenir nóvio, cosa que em va semblar bastant impactant però que va resultar ser clau per a canviar la cerca de la meua lectura. Vaig pensar que el millor seria cercar un llibre que trencara una mica amb el prototip d'història d'amor ideal, i cercant en internet em vaig trobar amb el llibre: “El desig de la Ruby”. Un àlbum il·lustrat que tracta sobre una xiqueta xinesa que lluita per tenir les mateixes oportunitats que els xiquets, entre elles, anar a la universitat, fet que resultava més fàcil per a un xiquet que per a una xiqueta, ja que la destinació de les dones a Xina estava delimitada a casar-se i ser mestressa de casa. Em va resultar un llibre molt interessant però potser una mica avorrit per a Marta, per això de seguida em va venir al cap un altre llibre més divertit que cobria millor les meues expectatives: “La ventafocs que ja no creu en prínceps blaus”. Un àlbum il·lustrat que reinventa el clàssic conte de “La ventafocs”.

Les creadores d'aquest llibre són l'autora Nunila López Salamero i la il·lustradora Myriam Cameros Sierra, que mitjançant un toc irònic expliquen com la ventafocs, una xica moderna, rebel i vegetariana està un dia de festa i acaba casant-se amb un príncep al que li encanta la carn i li obliga a portar unes sabates de cristall amb molt tacó. La ventafocs acaba atabalant-se d'aqueixa situació perquè no se sent volguda ni respectada i decideix canviar la seua vida adonant-se que solament ella mateixa li ajudarà a aconseguir-ho. Finalment aconsegueix desprendre's del príncep i de les sabates, comença a viure una nova vida ella a soles i acaba muntant-se un restaurant vegetarià. Pel camí es troba amb altres éssers protagonistes d'altres contes, molt diferents als que ja coneguem tradicionalment, i acaben tots sentint-se lliures i molt feliços amb ells mateixos.

Ja tenia en la ment el llibre per a Marta, però per a poder dur a terme la meua activitat, necessitava fer un recorregut per diverses tendes de llibres de València, amb l'objectiu de cercar en elles un llibre concorde a l'edat i els gustos de Marta. En primer lloc vaig visitar el Corte Inglés del carrer de Colón, on els llibres de literatura infantil estan ordenats per edats. Cercava un llibre en valencià relacionat amb alguna història d'amor o de misteri, i en preguntar-li a una treballadora em va acompanyar al prestatge dels llibres en valencià, on els llibres per a xiquets/as a partir de deu anys solament ocupaven una prestatgeria. No va saber recomanar-me cap llibre, simplement em va convidar a fer-los una ullada. Allí vaig poder observar que la majoria dels llibres eren de misteri, solament vaig trobar un una mica diferent: “Xènia, estimar no fa mal”. Un llibre que tracta sobre una jove que està enganxada al mòbil i a les noves tecnologies. Abans d'anar-me li vaig preguntar a la treballadora si tenien el llibre de la “La Ventafocs ja no creu en prínceps blaus”, i em va dir que solament el que hi havia en la prestatgeria.Quan vaig eixir del Corte Inglés em vaig dirigir a una de les llibreries més famoses de la ciutat, París València. En entrar, li vaig preguntar a la senyora que estava atenent si podria recomanar-me algun llibre en valencià per a una xiqueta d'onze anys que estiguera relacionat amb alguna història d'amor, i em va dir que per a aqueixa edat no tenia gens. Em va acompanyar a la prestatgeria dels llibres en valencià per a aqueixes edats, la qual no estava identificada amb cap tipus de cartell, i em va convidar a llambregar els llibres, els quals, la majoria, també eren de misteri. Abans d'anar-me li vaig preguntar pel llibre de la Ventafocs i em va dir que en aqueixos moments no ho tenien, que ho podia demanar, però que era més de categoria juvenil. Després li vaig dir si podria recomanar-me algun llibre per a l'edat d'onze anys que trencara amb el prototip d'història d'amor ideal, però no va saber dir-me res. Finalment em vaig acostar al Fnac, on els llibres per a xiquets/es estan ordenats per edats o per àlbums il·lustrats. Em va cridar l'atenció que tingueren els llibres de castellà i valencià barrejats, pot resultar una mica incòmode de cercar, però em sembla bé per a aquelles persones que potser no s'acostarien mai a llambregar l'apartat de llibres en valencià. La veritat és que tenint en ment ja el llibre que volia, pocs em van cridar l'atenció. Vaig trobar molts relacionats amb el misteri i un relacionat amb una història d'amor: “Nou diari de la jove maniàtica”, que tracta d'una xiqueta que llig el diari de la seua germana i comença a entendre millor a les dones. Abans d'anar-me li vaig preguntar a un treballador si podria recomanar-me algun llibre d'acord amb el que cercava, i em va dir que no tenia ni idea. Després li vaig demanar que cercara en l'ordinador el llibre de la Ventafocs per a veure si ho tenien, i sí, però tampoc s'hi haja en la zona de literatura infantil.

Aquest llibre es pot comprar també per internet visitant les pàgines web del establiments que acabe de anomenar, o be algunes com per exemple “Edicions 96”,amb tenda en la Ribera alta de Valencia; y en Amazon, web de articles de segona mà. A més, el llibre també pot ser prestat a la Biblioteca Valenciana Nicolau Primitiu, situada al costat del barri de Marta. He de dir, que en internet es pot llegir gratuïtament en castellà posant el títol en google apareix el PDF. Està bé per a potenciar la competència digital.

A pesar que per a moltes persones, és possible que aquest llibre no siga massa adequat per a una xiqueta d'onze anys, jo pense que sí. Des del meu punt de vista, està bé que les xiquetes i els xiquets a aquestes edats, o fins i tot abans, comencen a ser realistes, a entendre mitjançant metàfores que no tot són contes de fades i que les històries d'amor pot ser que no sempre acaben bé. Després de la meua recerca, es evident que les lectures recomanades abans dels dotze anys, a partir dels nou, son: els contes clàssics, fantàstics, d’aventures, i mitològics; relats de misteri, de detectius, de ciència ficció i humorístics. Narracions que parlen de la família, l’amistat i l’escola o poesies com reguitzells, acudits, absurds, o primers amors. Però com que esta a punt de complir els dotze, pense que no hi ha problema en que llitja un conte que tracta conflictes en relacions d’amistats, d’amor i en un mateix.  Com he comentat anteriorment, el fet que la mare de Marta em diguera que des de ben xicoteta somia amb tenir nóvio em va sorprendre bastant, ja que no puc imaginar que les xiquetes a aquestes edats pensen en açò. Amb aquest llibre no pretenc desmuntar els somnis de Marta, però sí fer-li reflexionar sobre el que hauria de ser o no, tenir una parella. A més, trobe interessant que puga treballar la intertextualitat que ofereix aquest conte trencant la típica història d'altres contes tradicionals.


El llibre no solament explica la història de la ventafocs moderna, sinó que les creadores també expliquen la història de com van dur a terme aquest llibre de tapa dura, quadrat, que consta d'un total de 72 pàgines, on cadascuna d'elles va acompanyada d'una il·lustració d'acord amb el text. Les il·lustracions són fabuloses, plenes de color i dibuixos imperfectes. Els textos principals estan mecanografiats, però hi ha uns altres que sembla com si estigueren escrits a mà, a més, es combinen diferents grandàries de lletra que ho fan diferent. Es tracta d’un àlbum il·lustrat que converteix el llibre en un objecte artístic que reclama una observació pausada, suscita un temps per a l’emoció i la reflexió. 

Des del meu punt de vista, crec que aquest llibre és perfecte per a Marta. Li ajudarà a reflexionar sobre els valors d'igualtat de gènere; la diversitat; i el millor de tot, sobre ella mateixa.  Valors que tenen la finalitat d’una educació crítica per aconseguir de Marta una persona responsable amb les decisions que prenga. Però no solament açò, podrà adonar-se que la literatura no sempre són textos perfectes amb il·lustracions perfectes i que hi ha autores “modernes” que expliquen la seua història literària d'una forma entretinguda. Pense que mitjançant aquesta lectura se li despertaran les ganes de cercar històries interessants i diferents per a llegir o per a escriure, diferents a les quals li manen en l'escola.



selecció d'una lectura literaria


Ruth és la meua cosina, i té 11 anys. Ella esta ara en 5° de primària i per tant l'any que bé será el seu ultim curs en primària, així que passarà a secundària o com diu ella: passaré ambl els majors. A ella no li agrada molt llegir, assoles llig llibres d'aventures i revistes de deport. A ruth li encanta imaginar-se com una aventurera de les antigues. El seu personatge preferit és indina Jons.

El que menys li agrada són els conters de princeses i les històries d’amor, diu que són massa avorrides. A més a més, encara que en ella és valencana parlant li costa molt llegir en aquest idioma, ja que en el seu cole assoles parlen Castella.
L’altre dia que vaig estar en ella, em va ensenyar totes les pel·lícules d'aventures i llibres que tenia, a part de tots els trofeus que havia guanyat jugant a futbol.
li vaig preguntar que si encara li quedava algun per llegir de tots els que tenia, però ella ben contenta hem va dir que si i que ja els tenia avorrits.
Així que vaig pensar que seria un bon moment de regalessin un que a ella li agradara per a fi de curs i així poguera llegiren vacances.

El primer que vaig pensar per a comprar el llibre va ser en Carrefour, l’estableciment comercial que tenia al costat del meu poble.
Jo visc en Sedaví, un poble que no és massa gran, encara que amb molts estbleciments, una biblioteca, paperies, etc.
Quan vaig entrar, em vaig dirigir directament a l’estant de llibres d’aventura, però el que jo veia eramassa infantil o massa de majors. No veia res que em cridara l’atenció i com que jo no entenc molt li vaig preguntar a la dependenta. Ella no va saber dir-me res així que em vaig anar amb les mans buides.
Quant tornava a casa un poc disgustada, vaig pensar que buscant per internet en Abacus, trobaria alguna cosa que s’aproximara a allò que la meua cosina volia. Però no va ser així, perquè assoles en la descripció no em fiava molt que anara a encertar, així que tampoc em va servir de molt.

Finalment, de camí al treball, pase cada dia per la llibreria “la casa del libro”, així que vaig entrar i em vaig dirigir directament al xic que hi havia. Li vaig descriure quin eren els gustos de la meua cosina i després d'ensenyar-me uns quants i aconsellar-me vaig trobar el llibre perfecte.
El llibre es diu “en el templo de los truenos- equipo trigre- aquest llibre té una enquadernació de tapa dura, amb 152 pag. És d'edicions SM i va destinat per a xiquets de 9 a 12 anys. Era perfecte perquè esta basada en tres xiquets que passen una aventura darrere d'una altra. Però el més interessant i emocionant esque la meua cosina Ruth anava a poder paticiar en les seues aventures, ja que a l'hora que llegia havia de resoldre endevinalles.

Malgrat açò, em torni a casa molt contenta i amb moltes ganes de poder dondarli el llibre a la meua cosina. Segur que es diverteix molt.

selecció de una lectura literària



Joan és el meu nebot, té 9 anys i és un xiquet molt divertit, li encanta la tecnologia i sobretot el que més li agrada és llegir abans de  dormir. 

Li agraden els llibres d'aventura o de ciència, últimament els llibres que més s'està llegint tracten de la col·lecció de Geronimo stilton, també li agrada llegir llibres en diferents idiomes, tant en anglès com en valencià. 
És un xiquet que li encanta perdre's entre llibres, que es creu les seues històries i que li encantaria que les històries dels llibres li passaren a ell, té una gran imaginació i una capacitat molt bona per a retenir tota la informació del llibres.
D'açí a una mica s'acaben les classes i ja que ha tret  tan bones notes he pensat a regalar-li un llibre per a final de curs. No sabia molt bé quin llibre regalar-li, llavors vaig pensar que en la tenda del meu barri em podrien aconsellar. Una vegada en la tenda del meu barri vaig preguntar per llibres d'aventura. La senyora, molt simpàtica, m'indicà el que tenia, em semblaven molt bonix però potser eren massa infantils, ella em va dir que podria mirar per Internet i que sense cap problema me'ls podria demanar.

En el meu barri tinc molt a prop dos grans supermercats carrefur i El tall engonals vaig decidir anar a tots dos per  veure que m'oferien i si em podien aconsellar.
Primer vaig ser al centre comercial del Carrefur vaig veure que tenien molts llibre i no sabia per on començar, després d'estar cercant a un dependent perquè m'ajudara, ell em porta fins als llibres d'aventures i em va dir ací estan i es va anar, el senyor no sabia de llibres i no va poder ajudar-me, no vaig aconseguir veure cap llibre que m'agradara i vaig anar-men. 

Llavors vaig ser al tallen anglés, vaig preguntar a les dependentes per llibres d'aventures i em van portar als llibres que més s'han venut que eren el de Geronimo, en dir-li que d'aquei llibre ja ho tenia, la xica ja solament em porta cap als d'aventures i m'ajudà a mirar-los però no sabia molt bé que fer.
Per a finalitzar vaig ser a Paris valència allí em vaig veure embolicada de moltíssims llibres em semblaven tots tan bonics, vaig decidir preguntar-li a la dependenta i ella molt amable m'ajudà a cercar llibres d'aventura, em parla de cadascun d'ells, em semblava increïble que se sabera tots els llibres, després d'una estona li vaig dir a la xica que ja continuava jo cercant que la seua ajuda m'havia valgut de molt. 

Després d'una estona cercant més llibres vaig trobar una pila de llibres i entre ells vaig veure un que em crida molt l'atenció es deia “Pip i els xiquets perduts“. Aquesta història tracta de;  quinze xiquets que havien fugit per a salvar la vida... Pip havia arribat a Valdelahorcado per casualitat, fugint d'un orfenat que es trobava a moltes llegües d'allí. La seua arribada havia despertat als rastrejadors del bosc. Ningú sabia què passaria després, però el que sí sabien era que el fet d'existir bastava per a posar-ho en perill.

És de l'editorial Anaya per a xiquets de 9 a 12 anys i és una saga, té uns bonics dibuixos per dins semblats a l'estil de malsons abans de nadal.

Ara solament queda esperar i contar els dies perquè acaben les classes i així poder-li donar el llibre i veure la seua cara de sorpresa.

diumenge, 5 de juny del 2016

"El Mig-Pollet"




En un poble de Castelló vivia un pollastret a qui, per ser tan xicotet, li d'ien “Mig-pollet”. A pesar de ser tan xicotet, tenia una forca sobrehumana: podríem dir màgica. Es carregava a l'esquena tot el que volia, per més que pesara, i no es cansava gens, perquè estava enxisat per una fada que li havia donat aquell poder.
Un dia Mig-pollet va decidir anar a la fira que feien en l’ermita de Sant Jaume, prou junt del poble a on vivia. No obstant la distancia, Mig-pollet va dir: si es fa de nit pel camí, em retiraré per qualsevol cova o caseta i al sendemà, quan es faça de dia continuaré el meu camí.


En eixir del poble s’encontrà un gatet prenent el sol, qui li va preguntar:
¿Mig-pollet, a on vas?
A missa Sant Jac, respongué Mig-pollet.
¿Vols que vaja jo també?
No, no, que et cansaràs.
No em cansaré.

Mig-pollet va consentir que el gatet l’acompanyara. Però al cap d’un temps el gatet s’havia cansat i va dir:
Mig-pollet, jo em canse.
¿Veus com ho dia jo? Puja dalt del meu collet.
Arriben un poc més avant i veuen un gosset ajupit a la vora del camí, qui pregunta al pollet:
¿Mig-pollet a on vas?
A missa Sant Jac.
¿Vols que vaja jo també?
No, no, que et cansaràs.
No em cansaré.
El gosset segueix al Mig-pollet, al principi molt lleuger. Però prompte es cansa i mig pollet ha de carregar-se el gosset al coll.
Més avant s’encontren un cavall que estava pasturant. L’animalet li diu al pollet:
¿Mig-pollet, a on vas?
A missa Sant Jac, respon Mig-pollet.
¿Vols que vaja jo també?, diu el cavall.
No, no, que et cansaràs.
No em cansaré, diu el noble cavall.
Mig-pollet accedeix a què el cavall l’acompanye, però arriba un moment en què el cavall ja no pot més i exclama:
Mig-pollet, jo em canse.
¿Veus com ho dia jo? Puja dalt del meu collet.
Caminant, caminant toparen en un bou que havia fugit del corral. El bou pregunta:
¿Mig-pollet a on vas?
A missa Sant Jac.
¿Vols que vaja jo també?
No, no, que et cansaràs.
El bou diu que no es cansarà, però es cansa, i Mig-pollet ha de carregar-se’l al coll.
Encara que Mig-pollet tenia molta forca, i no es cansava mai, l’ermitori estava lluny; anaven a poc a poc, i se’ls va fer de nit pel camí. Per sort van veure una caseta, en paréixer abandonada, i allí es dirigiren per a passar la nit a cobert i continuar la peregrinació l'endemà.
Com la casa estava tancada, el gat va entrar per un forat i obri la porta per dins.
Entraren tots en la caseta i se situaren: el gat en la llar; el gosset darrere de la porta; el cavall en el pessebre; el bou solt en el corral; i el.
A mitjanit venen els lladres, que eren els amos de la caseta, i només entrar, el gos m'ampren a mossos. Veuen els ulls del gat i, pensant que eren brases del foc que havien quedat en apagar-lo, intenten encendre un misto en els ulls del gat. Aquest arremet contra ells arrapant-los sense compassió. Fugint del gat i del gos, els lladres intenten tancar-se en el corral. El cavall. I el bou, que els senten els mamprenen, el cavall a coces, i el bou a banyades. A tot això el Mig-Pollet, no parava en les picotades i el gat i el gos continuaven atacant als lladres, arrapant-los i mossegant-los. Però el que dóna la solució definitiva fon el bou, qui en quatre banyades va tirar als lladres al carrer per damunt de la tapia.


Així, puix, aquella nit es feren amos de la caseta, Mig-Pollet, el gat, el gosset, el cavall i el bou.

la programació de l'educació literària

En aquesta pràctica,fomentarem la importància d’un pla Lector al centre, a través d'activitats que ens ajudaran a treballar la lectura amb els alumnes i a l’àmbit familiar. Cal no oblidar que és necessari que els pares treballen amb els seus fills la lectura perquè els ajudaran a promoure l'interés pels llibres.
Ara bé, en aquesta ocasió, les activitats que a continuació exposaré van dirigides al 1° cicle de primària, més concretament, a alumnes d'edats compreses entre sis i vuit anys.

La primera activitat que durem a terme ser a l’aula. Aquesta, es dividirà en tres fases, abans de la lectura, durant la lectura i una volta finalitzen la lectura.
Primerament un xiquet o xiqueta de l’aula haurà d'escollir un llibre (de la biblioteca que ells han creat a l’aula) per a què la professora/or ho llisca a tots els demes en un semicercle. Quan estiga a meitat llibre, deuran d' escollir quin és el personatge que més els agrada en eixe moment i explicar el perquè. Una volta, ha finalitzat la lectura, el docent tornarà a preguntar si el personatge que havien triat encara és el que més els agrada i el perquè.
En aquest cas, podem treballar amb historietes on els personatges al principi pareixen bons però a mesura que avança la lectura la cosa canvia, i aleshores els alumnes també canvien d’opinió.

Una altra activitat que podem treballar, en aquest cas, fora de l’aula, és traslladar-se a la biblioteca del centre. Allí els alumnes rebran, la visita d’un conta contes, Vicente Cortés Gámiz, qui els farà una representació. Aquest autor combina els contes amb cançons, la qual cosa cridarà més l’atenció de l’alumnat i se serà més divertit. En finalitzar podran fer-li preguntes o dir que és allò que més els ha agradat.

Durant el curs, realitzarem un projecte d'animació lectora, que es treballarà de manera quinzenal. Treballarem la narració d’una manera lúdica, a través de representacions amb titelles, que cada dia siga un xiquet qui conte el conter als seus companys o bé amb una lectura compartida. Finalment, realitzarem una activitat de recopilació, ja siga una fitxa de lectura, un resumen o qualsevol altra activitat.

A més a més, també podem treballar la lectura amb una eixida fora del centre. En aquest cas hem escollit anar a la biblioteca municipal junt amb tota l'etapa. Així l’alumnat aprén sobre la biblioteca i els recursos que hi poden disposar.

Cal no oblidar, que podem concretar dates de l’any que siguen reivindicatives per al pla lector. El dia del llibre,23 d'Abrl,  podria ser un bon exemple, on l’activitat a treballar anirà enfoca a tots els alumnes del centre. Cada un dels xiquets i xiquetes haurà d'escriure un conter i de tots ells, s'escolliran un de diferent nivell educatiu. Als guanyadors es pot obsequiar amb un pack complet de lector (una llapissera, un bloc, un separador de pàgines i un conter). I als que han participat, rebran un separador de pàgines amb una frase que diga: “si vols aventura, llançat a la lectura”.
No obstant això, també hi podem fer tallers literaris, que es treballaran durant tot el curs. Primerament, en el primer trimestre es pot treballar el gènere poètic, al segon trimestre el teatre i per últim, al tercer trimestre, el conte. L’ordre pot variar segons les necessitats o les activitats extraescolars de cada centre, i així, poder quadrar-les en coherència amb la resta d’activitats.

Per últim, com hem dit anteriorment, la implicació i participació de les famílies és molt important perquè el xiquet o la xiqueta tinga el mateix interés per la lectura. Una activitat en la qual es pot aplicar, és el llibre viatger. cada semana tinda el llibre un alimnes i haura de acabar la historia que la porfessora li habrá començat. Tot aço conjunt amb la família, que a continuació haurà de llegir i compartir amb la resta de companys.

Una tècnica per poder treballar aquesta activitat, és que a través de llibres amb retalls i histories, els xiquets i les xiquetes pensen en el final que ells volen per la historia basant-se amb les fotografies que veuen. Després de la predicció, llegiu la història junts.

Com bé sabem, per a dur a terme un pla lector que englobe tot el curs, és necessari moltes altres característiques que hem pogut veure citades en altres entrades del blog.

No s'ha d'oblidar que el PLC va dirigit per a l'alumnat del centre, per tant haurà que partir sempre de les seues necessitats i gustos per seguir incrementant l'interés per la lectura.