Literatura i música una
vida en comú.
Des del principi dels temps l'ésser humà ha tendit a unir la paraula amb la
música (rituals fúnebres, peticions a les divinitats, operes romanços…).
Recordem per exemple els principis del cinema mut, on mancant paraula aquesta
era substituïda per la música. Compositors i escriptors tenen una fi comuna, uns amb les notes musicals i uns altres amb les paraules, fi que no és un altre que la transmissió de sentiments i emocions.
ME BASTA ASÍ
(Cançó de Pedro Guerra, d'un poema d'Ángel González, amb la col·laboració del poeta en la mateixa)
POEMA NÚMERO VEINTE DE PABLO NERUDA
COREOGRAFIA DE LAS PALABRAS
(Xicotet curt on es barregen la dansa i la musica, amb fragments de poemes d'Alejandra Pizarnik)
CAMINANTE NO HAY CAMINO
(Poema d'Antonio Machado adaptat per Juan Manuel Serrat)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada