"El Mig-Pollet"

En un poble de Castelló vivia un pollastret a qui, per ser tan xicotet, li d'ien “Mig-pollet”. A pesar de ser tan xicotet, tenia una forca sobrehumana: podríem dir màgica. Es carregava a l'esquena tot el que volia, per més que pesara, i no es cansava gens, perquè estava enxisat per una fada que li havia donat aquell poder.

Un dia Mig-pollet va decidir anar a la fira que feien en l’ermita de Sant Jaume, prou junt del poble a on vivia. No obstant la distancia, Mig-pollet va dir: si es fa de nit pel camí, em retiraré per qualsevol cova o caseta i al sendemà, quan es faça de dia continuaré el meu camí.

En eixir del poble s’encontrà un gatet prenent el sol, qui li va preguntar:

¿Mig-pollet, a on vas?

A missa Sant Jac, respongué Mig-pollet.

¿Vols que vaja jo també?

No, no, que et cansaràs.

No em cansaré.

Mig-pollet va consentir que el gatet l’acompanyara. Però al cap d’un temps el gatet s’havia cansat i va dir:

Mig-pollet, jo em canse.

¿Veus com ho dia jo? Puja dalt del meu collet.

Arriben un poc més avant i veuen un gosset ajupit a la vora del camí, qui pregunta al pollet:

¿Mig-pollet a on vas?

A missa Sant Jac.

¿Vols que vaja jo també?

No, no, que et cansaràs.

No em cansaré.

El gosset segueix al Mig-pollet, al principi molt lleuger. Però prompte es cansa i mig pollet ha de carregar-se el gosset al coll.

Més avant s’encontren un cavall que estava pasturant. L’animalet li diu al pollet:

¿Mig-pollet, a on vas?

A missa Sant Jac, respon Mig-pollet.

¿Vols que vaja jo també?, diu el cavall.

No, no, que et cansaràs.

No em cansaré, diu el noble cavall.

Mig-pollet accedeix a què el cavall l’acompanye, però arriba un moment en què el cavall ja no pot més i exclama:

Mig-pollet, jo em canse.

¿Veus com ho dia jo? Puja dalt del meu collet.

Caminant, caminant toparen en un bou que havia fugit del corral. El bou pregunta:

¿Mig-pollet a on vas?

A missa Sant Jac.

¿Vols que vaja jo també?

No, no, que et cansaràs.

El bou diu que no es cansarà, però es cansa, i Mig-pollet ha de carregar-se’l al coll.

Encara que Mig-pollet tenia molta forca, i no es cansava mai, l’ermitori estava lluny; anaven a poc a poc, i se’ls va fer de nit pel camí. Per sort van veure una caseta, en paréixer abandonada, i allí es dirigiren per a passar la nit a cobert i continuar la peregrinació l'endemà.

Com la casa estava tancada, el gat va entrar per un forat i obri la porta per dins.

Entraren tots en la caseta i se situaren: el gat en la llar; el gosset darrere de la porta; el cavall en el pessebre; el bou solt en el corral; i el.

A mitjanit venen els lladres, que eren els amos de la caseta, i només entrar, el gos m'ampren a mossos. Veuen els ulls del gat i, pensant que eren brases del foc que havien quedat en apagar-lo, intenten encendre un misto en els ulls del gat. Aquest arremet contra ells arrapant-los sense compassió. Fugint del gat i del gos, els lladres intenten tancar-se en el corral. El cavall. I el bou, que els senten els mamprenen, el cavall a coces, i el bou a banyades. A tot això el Mig-Pollet, no parava en les picotades i el gat i el gos continuaven atacant als lladres, arrapant-los i mossegant-los. Però el que dóna la solució definitiva fon el bou, qui en quatre banyades va tirar als lladres al carrer per damunt de la tapia.

Així, puix, aquella nit es feren amos de la caseta, Mig-Pollet, el gat, el gosset, el cavall i el bou.