la programació de l'educació literària

La lectura és un dels principals instruments d'aprenentatge. Una bona comprensió lectora constitueix un factor clau per a conduir a l'alumnat a l'èxit escolar. En aquest sentit, des del nostre centre es realitzen diverses activitats que se ajusten a la lectura i la seua capacitació. El que pretenem és vertebrar un projecte global de lectura a través de l'elaboració d'un pla adaptat i sistemàtic d'actuacions.

En aquesta entrada em centraré en les activitats a realitzar en el segon cicle (alumnes entre 8 i 9 anys) amb la finalitat que s'adeqüe a les caracteristiques dels alumnes i el profesorat.

Una de les activitats que realitzarem durant el curs serà un contacontes en la biblioteca del centre. Per a aquesta activitat hem triat a Sanchis, Jara educadora social i narradora veïna de Benimaclet. “segons Sanchis, Jara: el treball de contacontes suposa una gran responsabilitat. Des que naixem, les persones som com xicotetes esponjetes que ens anem enriquint del que tenim al voltant a través dels sentits. Per açò és tan important cuidar el que els xiquets veuen, toquen, assaboreixen… i, clar, és important cuidar el que escolten. Des de sempre, els relats ens entretenen al mateix temps que estimulen la creativitat, l'empatia… serveixen per a transmetre, tant coneixement, com altres valors. Són una perfecta eina , per a l'educació i, per descomptat, per a la diversió”.

Els contacontes són alguna cosa que encanta als xiquets, però no solament és una activitat molt divertida, sinó que realitzada per un professional va molt més enllà. Amb aquesta activitat intentarem fomentar la imaginació i la creativitat. La finalitat que pretenem aconseguir, és que els xiquets entenguen que igual que els contes són divertits, els contes també són literatura i aquesta no té perquè ser avorrida.

Una altra de les activitats que durem a terme, es donarà amb els llibres que els xiquets hauran de llegir durant el curs, per a açò les lectures triades les treballarem d'una manera especial. Abans de començar les lectures de manera individual pels alumnes, realitzarem una activitat prèvia i de manera conjunta. El professor que amb antelació haurà llegit el llibre, confeccionarà unes xicotetes targetes amb tots els seus personatges (una xiqueta, un soldat, un policia, etc.) l'activitat consistirà que cada alumne haurà de representar alguns dels personatges, potenciant les seues característiques generals representant-los davant de la resta de companys (de no haver-hi suficients personatges per a tots els alumnes, aquests es podran repetir) amb aquesta activitat volem fomentar la imaginació del xiquet, per a ser capaç d'entendre i diferenciar els molts rols que es poden donar en una història. La finalitat d'aquest exercici és que els xiquets no lligen de forma lineal i que siguen capaços de reconèixer la trama i els personatges.

Per a començar la lectura del llibre, el professor dividirà aquest en capítols o fragments (segons el temps estimat per a la seua lectura). El motiu de tractar la lectura d'aquesta manera és que tots els alumnes puguen seguir el fil de la narració al mateix temps, comentant entre tots les parts que més els agraden als xiquets segons el transcurs de la història e integrant als personatges en la classe.

Una vegada finalitzat el llibre realitzarem l'activitat final, que consistirà en fer una xicoteta redacció o un dibuix sobre la part o personatges que més els ha agradat.

Una altra activitat que tractarem de dur a terme al llarg del curs seran les eixides literàries, per a poder realitzar-la tindrem en compte l'agenda cultural de l'Ajuntament al que pertany el nostre centre i l'oferta que fa Conselleria d'Educació sobre el tema. Les eixides abasten obres de teatre, musicals, visites a biblioteques, etc. aquesta activitat té com a fi treballar i ensenyar als xiquets totes les possibilitats que té la lectura i l'escriptura fora de les aules.

Durant el curs realitzarem una activitat extraescolar prèviament concertada amb algun periòdic o ràdio local. On els alumnes podran conèixer de primera mà com la paraula tant escrita com parlada serveix per a realitzar múltiples activitats.

Durant l'any el col·legi celebrarà una activitat conjunta per a tots els cicles, que coincidirà amb el dia del llibre, aquesta activitat durarà una setmana completa, serà una activitat no solament per a alumnes i professors sinó que estarà oberta a la participació dels pares. La seua organització serà molt diversa ja que cada classe presentarà dues activitats a dur a terme (xicotetes peces teatrals representades per pares i fills, lectures de xicotets contes realitzats per cada classe, exposicions de poesies, etc). Cada classe presentarà l'últim dia un xicotet estand a semblança de la fira del llibre, on cada classe exposarà llibres i lectures que més els han agradat durant el curs, així com els seus llibres favorits per a compartir-los amb la resta de companys.

Cada mes el col·legi durà a terme un concurs sobre literatura (adaptat al nivell segons el cicle). Els concursos tindran com a temàtica el millor embarbussament, la millor endevinalla, la millor poesia còmica, el millor conte de por, etc. el que es pretén aconseguir amb açò és la participació dels alumnes, fomentar l'escriptura, observar la varietat de tipus literaris que existeixen i saber distingir-los.

Açò és solament un treball teòric, per a poder dur a terme un treball d'aquestes característiques són necessàries moltes coses que ací no apareixen, com la participació de tot el professorat, institucions, directors del centre, conèixer el nivell educatiu i lector dels alumnes, conèixer l'entorn familiar, conèixer els mitjans dels quals disposem així com tipus d'ajudes, i sobretot tenir molt clar que és un pla dirigit per a i pels alumnes.

Reflexió sobre la lectura de teoria de l'educació literària: "La lectura al centre"

La llei d'educació contempla en la seua normativa la creació d'un pla de foment de lectura en els centres escolars (PLC), de manera que treballar la lectura en la educació no solament és indispensable sinó que està regulada per normativa. És per açò que el llibre de Gema Lluch és un instrument molt valuós per a ajudar-nos a confeccionar un pla de lectura, ens facilita tot tipus d'instruments, idees, pràctiques, recursos, tipus d'avaluacions etc. Perquè el pla de lectura a més de complir amb la normativa siga alguna cosa útil, que funcione i que aconseguisca la fi per al qual s'ha creat.

El  fi de l'educació literària no solament consisteix que els alumnes lligen llibres, consisteix a proporcionar-los les eines necessàries per a no solament llegir textos, cal saber comprendre la lectura, ampliar les habilitats escrites, millorar l'expressió oral, ampliar la capacitat de raonament dels alumnes. L'autora posa l'accent en què no solament la teoria serveix per a aquesta fi, i insisteix que les noves tecnologies són una eina molt útil per a aconseguir que els xiquets s'interessen en la literatura. També parla de la importància que té la implicació de la família en el desenvolupament lector dels alumnes, és curiós com després de llegir el treball de Gema Lluch ens adonem de la gran importància que la lectura i l'escriptura tenen en les noves xarxes socials, blogs, pàgines web, emeils, Messenger,etc. mai s'havia llegit i escrit tant fora de l'àmbit escolar i laboral. La possibilitat de participar en les xarxes socials ajuda als alumnes a interessar-se per la lectura i l’escriptura quasi de forma inconscient, fet que hem d'aprofitar en benefici de l'educació literària. L'autora en el seu treball ens facilita una sèrie de pautes a seguir, primer fa que ens preguntem pel projecte que volem desenvolupar per les capacitats lectores dels nostres alumnes, saber si coneixem el seu ambient familiar i sobretot quin tipus de treball volem dur a terme. També ens parla de tècniques a aplicar, d'avaluacions de les pràctiques realitzades i finalment, i com ja hem comentat anteriorment, de la importància d'incloure les xarxes socials i els espais virtuals com a eines per al foment de la lectura i l’escriptura. Tal com hem esmentat anteriorment l'avaluació de les practiques és un tema molt important per a l'autora. Ja que, segons aquesta, el seu objectiu d'analitzar-les i avaluar-les té la finalitat de tenir un coneixement del que podem millorar amb la intenció de trobar la millor pauta de treball.

Personalment crec que la lectura al centre és una eina de treball indispensable, no solament a l'hora d'elaborar un pla de foment de la lectura sinó per a conèixer la finalitat d'este, amb una visió molt clara i molt real dels recursos que tenim, els que ens agradaria tenir i sobretot que cal tenir presents en tot moment, que són els alumnes la part més important del projecte així com la importància que l'àmbit familiar té en el foment de la lectura, és un treball que no solament parla de l'educació en l'escola, sinó que enllaça aquesta amb tot allò que pot repercutir positiva o negativament en l'educació literària.

El llibre de Gemma Lluch no sols m'ha agradat molt, li'l recomanaria no solament als presents i futurs docents, sinó a tots aquells que desitgen entendre una mica més de la importància de la lectura i l'escriptura en la societat.

gimcana poètica

El mes passat, concretament el 27 d'Abril la nostra professora de formació literària Nuria Olmos, amb motiu de la setmana complementària, organitzà en una de les seues classes una gimcana poètica. Aquesta activitat tenia com a objectiu treballar la poesia de forma diferent i que resultara divertida i educativa alhora, i d'aqueixa forma aconseguir que literatura i diversió es puguen compaginar perfectament.

La gimcana estava composta per cinc proves, la intenció d'aquestes era que en superar cadascuna d'elles, s'obtinguera com a premi el fragment d'un poema, que en finalitzar totes les proves es convertirien en una xicoteta poesia d'algun autor conegut, al nostre grup en concret li correspongué el poema “Els amants” de Vicent Andres Estelles.

La primera prova consistia a gravar-nos en vídeo recitant un poema que parlara sobre diversos aliments típics, entre ells la cansalada. Entre totes les activitats, aquesta va ser una de les quals resultà més divertida; ens va costar moltíssim aconseguir gravar el vídeo sense morir-nos del riure. La següent activitat consistia a pensar paraules que rimassen entre elles i penjar-les totes en una corda, per a una vegada acabat aconseguir formar un poema, aquesta activitat també va ser molt divertida, arribà un moment que les combinacions de rimes eren tan absurdes que solament de pensar-les provocava el riure, com per exemple “mentre jo estava en el avió volia donar-te un petó”. La tercera activitat consistia a fer una foto reivindicativa, en el meu grup concretament decidírem que el tema fóra la naturalesa, la imatge era una planta envoltada de brossa. La quarta activitat de la gimcana consistia a compondre versos dedicats a l'educació incloent al professorat, com per exemple “un bon mestre i una bona mestra tenen el cor obert com una finestra”. I per finalitzar la gimcana, l'última prova consistia a fer un cal·ligrama i penjar-ho per l'interior dels edificis de la Universitat, el nostre decidirem fer-ho per a un dels ascensors, per açò la idea va ser construir un espill amb frases d'ànim per a tots els que ho llegiren.

Personalment aquesta activitat ha resultat ser una experiència no solament enriquidora sinó molt divertida, demostrant amb açò que literatura i l’educació no tenen perquè estar renyides, demostrant que és la forma d'ensenyar la que fa que l'educació siga una mica més que inculcar conceptes a l'alumne. Aquesta activitat en concret “gimcana poètica” és perfectament traslladable a qualsevol curs de primària per a poder treballar la literatura i en concret la poesia. I tinc l'absoluta convicció que els xiquets estarien encantats amb aquesta activitat, no solament els acostaria a la poesia d'una manera divertida i fàcil sinó que el concepte especialment de poeta, poema i poesia, quedaria perfectament clar per a ells malgrat la seua curta edat. De manera que la paraula poesia no els aterrira com sol ocórrer des de sempre en la educació als alumnes. 

El Princip Malaltuç

En un temps molt antic hi havia un rei que tenia un fill groguiç, malaltuç, sense ganes de menjar, ni de fer res. Per aixo el mimaven i li concedien tot lo que desijava. No obstant aixo era animos: les forces fisiques no corresponien als seus somis de grandea: ser un cavaller esforçat i mamprendre la conquista d'un gran regne lluitant contra jagants en batalles descomunals.

Al princip el visitaren els meges de mes fama i no conseguiren curar-lo. Pero no se qui va dir que en una montanya molt alta es criava la medicina que ell necessitava: un frutal que produïa unes pomes d'or que aumentaven les forces de qui les tastava.

El princip, qui a pesar d'estar tant debil tenía ganes d'aventures, demanà permis a son pare, qui es resistia a donar-li'l, i sense cap acompanyament, es llancà a la conquista del fruit dorat que li havia de donar la salut.

Quan el princip passava pel carrer, montant en el cavall blanc que li havia regalat son pare, la gent exclamava: ¡mira, pareix un llapis damunt d'un cavall! Tan primet estava.

Anant de cami se li va fer de nit i buscà estage en una caseta del campo En la caseta vivia una agüeleta que els donà hostage, al princip i al cavall. El pricip li demanà informes a la velleta sobre l'arbre prodigios que tenía aquells fruits que donaven tanta força. La velleta li va donar la següent informacio:

Camina en la direccio de l'estrela polar, sense girar ni a la dreta ni a l'esquerra. Passaras per una montanya molt escarpada. En mig del bosc trobaras un jagant. Este te posarà a prova. Si la superes, te deixarà seguir el teu cami. Despres seguix alvançant. Al final del cami voras la pomera dels fruits que donen força.

Al sendema de mati, el princip es despedix de la velleta, puja al cavall i mampren el seu cami. Cavalcant de dia i descansant de nit va sempre en la direccio que la velleta li havia indicat. Arriba dalt de la montanya, dins d'un bosc espes, i alli li ix un jagant, alt com un campanar.

¡So! -li diu el jagant al cavall, agarrant-lo dels ramals. Obliga a descavalcar al princip i li diu en una veu molt grossa-:

Pel cami que portes, ya veig que te dirigixes a l'hort de la pomera de les pomes de la força. Pero has de saber que no te deixare passar avant si no me demostres ta superioritat en alguna cosa. Com yo me considere superior te deixe que tries la prova.

El princip en vore al jagant tant alt en les cames obertes, va tindre una inspiracio i contesta:

En seguida. A vore si tu pots fer lo que yo faig.

I puja damunt del cavall i li passa al jagant entre mig de les cames.

El jagant, tot sorpres per l'inteligencia del princip i no volent fer us de sa força, exclamà:

M'has guanyat. ¡Pots seguir avant! Pero en una condicio: que en tornar no passes per aci.

El princip seguix el seu cami, ara diferent, mes planet, mes ample, vorejat de verdor i floretes, i arriba al'hort de la pomera de les pomes de la fortalea: eren dorades, en galtes roges, d'un aroma i d'un gust delicios.

No va poder contindre's el princip i, immediatament, començà el tractament de la seua malaltia, menjant-se dos o tres pomes seguides. Una volta satisfet, omplí un sac d'aquell fruit tant prodigios i manprengue el cami de retorn, per a continuar en el palau la cura de sa malaltia.

El princip no va tornar a casa pel mateix cami pel que havia anat, per por al jagant, que li ho havia prohibit, sino per unes sendes estretes i tortuoses per a on corrien llops, lleons, tigres, i tota classe d'animals silvestres. El princip anava vencent a les feres que li eixien al pas, una darrere de l’atra, ferint-les en la faca que portava, i en la força recuperada dels seus braços.

Per fi el princip arribà a casa, abraçà a son pare, segui el tractament, es curà del tot i en aquella casa tots foren feliços.

Per Josep Maria Guinot i Galan.

"Gimcana Poètica"

El dia 27 d’Abril, la professora de Formació Literària, Núria Olmos, va dur a terme una activitat per fomentar la poesia. Aquesta activitat l’anomena “Gimcana poètica” i la vàrem treballar la setmana complementaria fora de l’aula.

L’objectiu d’aquesta activitat lúdica, era treballar el gènere poètic d’un punt de vista més dinàmic i a la volta educatiu. Així mateix, ens va fer adonar-se’n que la literatura no, només consisteix en llibres de text sinó que es pot combinar la diversió i l’educació a l’hora.

La pràctica que ens va preparar em va paréixer molt entretinguda, amena i alegre. Primerament, ens vàrem dividir en grups on cada un tenia un color. Seguidament, començarem les cinc proves, per la qual estava composta la jincana, amb la finalitat d’aconseguir totes les peces del trencaclosques i poder gaudir del poema “Els amants”, de Vicent Andrés Estellés. La primera prova consistia a gravar-nos en vídeo recitant un poema que parlava sobre diversos aliments típics amb tonalitats diferents. La següent activitat tractava de la rima, i per això, havíem de pensar paraules que rimassen amb les terminacions –or, -ia, etc., i construir el nostre propi poema. Recorde que algun vers sonava així: “amb la cançó farem una unió de collons”. A la tercera prova hauríem de representar un missatge reivindicatiu, utilitzant la nostra imaginació. La quarta activitat consistia a compondre versos dedicats a l’educació incloent al professorat, com per exemple “un bon mestre i una bona mestra tenen el cor obert com una finestra”. I l'ultima prova, consistia a fer un cal·ligrama amb un missatge que deixarem pegat a l’ascensor de la universitat.

Per concloure, cal dir, que amb l’activitat que ens planteja et fa reflexionar sobre la manera de treballar la literatura amb els alumnes. D’aquesta manera, ens ha fet veure, que existeixen diverses tècniques que podem combinar amb diversió i que també tenen com a finalitat el fet de conéixer tots els àmbits que comprén la literatura universal.

Pense que aquests recursos són els que deuríem  aprendre per poder dur-los en un futur com a docents, ja que ens ajudara a crear l’interés del nostre alumnat.

Reflexió sobre la lectura de teoria de l'educació literària: "La lectura al centre"

L’objectiu principal d’aquest escrit es parla de la importància que té avui en dia el foment de la lectura tant a l’aula com al dia a dia. I com bé sabem, treballar la lectura a l'educació és indiscutible però ara, la llei demana que ho treballem a través d’un Pla de Lectura al Centre (PLC).

Per què fa això, amb La lectura al centre, Gemma Lluch aporta uns instruments per poder dur a terme la construcció del Pla Lector. Així, primerament, ens situa a l'anàlisi dels marcs conceptual, contextual i operatiu, donant unes pautes a seguir. Aquestes són res més a plantejar-se una sèrie de preguntes en qüestió a:

- ¿quina idea del projecte tenim?

- ¿quin nivell lector tenen els estudiants, famílies...?

- ¿quina estructura volem dur... ?

Seguidament, explica l’avaluació de pràctiques, quant a les tècniques que es poden seguir, ja siga a base d'entrevistes, formularis, enquestes, etc. A més a més, introdueix la figura del mediador a l’àmbit familiar, docent i com a comissió coordinadora, que té com a objectiu analitzar i avaluar totes les practiques amb la finalitat d'adaptar, integrar i conéixer les pràctiques que es poden millorar. Per últim, l’autora, aporta exuberants exemples de pràctiques que es poden treballar tant a l’aula com en espais fora del centre sobre lectura i escriptura. Tot seguit, realça al llibre la importància d’introduir les xarxes socials i els espais virtuals al foment de la lectura i la feina de l'escriptura, donat que, hui en dia les pantalles són una mera d'informació i comunicació molt important en la qual els adolescents es manegen i es pot considerar útil per promoure l’interés per llegir.

De manera que, aquesta obra, és una bona ferramenta de treball per als docents, respecte a la investigació i planificació a l’hora d'elaborar un Pla de foment a la Lectura. Per tant, com bé explica l’autora, quan creem el nostre PLC caldrà formular-ho des d’un punt de vista o de manera “concreta, clara, precisa, coherent, curta i reial; Amb els recursos que tenim i no els que desitgem tenir”.     (pag. 47)

Per consegüent, al llarg del llibre, també hi trobem associacions que no, només el fet de llegir es considere feina de l’àmbit escolar, sinó que la lectura també es pot relacionar més enllà dels relats, com per exemple: històries d’esports, guies de viatge, bibliografies d'historiadors o pensadors, anècdotes, lectures de les webs o dels catàlegs, etc.

Finalment, cal dir que amb la lectura d’aquest llibre, he vist reflectit el mecanisme de treball que l’assignatura segueix sobre tècniques que s’utilitzen i en la manera de portar un control per poder avaluar (informes de seguiment, entrevistes...).

Per concloure, personalment, m’agrada el llibre de Gemma Lluch, La lectura al centre, ja que com he dit abans en una ferramenta important que ens servirà en un futur com a docents i que hem de tindre molt present als nostres alumnes, donat que el PLC fa enfocat per a ells, i mai s'ha d'oblidar que les activitats han de ser “realistes i innovadores”. Però, a més a més, m’agradaria destacar la involucració que l’autora li dóna tot el temps a l'àmbit familiar respecte al foment de la lectura, perquè encara que no ens adonem els xiquets sempre es fixen en el que fan els “majors”.

Com treballar la narració a l'educació Primaria.

La narració consisteix a comptar amb paraules els esdeveniments i els successos que els personatges realitzen en el temps i l'espai.

Així mateix, es pot considerar una narració real, quan es tracte d’un relat basat en fets reals i verídics, o una narració imaginaria, en el cas que es base en fets ficticis o en la imaginació del mateix autor.

Tot seguit, la narració consta d’uns elements principals, els quals es treballaran a l’aula. En primer lloc, el narrador és la persona que conta la història, presenta als personatges i situa l'acció o seqüencia dels esdeveniments en l’espai i temps determinat.

Seguidament, els personatges són els éssers als quals els ocorren els fets que el narrador explica. Aquests, a la vegada es divideixen en quants a la importància en el desenvolupament de l’acció, en protagonistes (el més important) i antagonistes o secundaris. Normalment, els personatges solen estar creats per l’autor i que a través d’ells expressa els seus sentiments o idees. Per últim, l’acció és la part on ocorren els esdeveniments i situacions que compon la història. Dins d’aquesta, també hi apareixen elements com el temps i l’espai.

Per una banda, l’espai és el component narratiu al qual fa referencia el lloc en el qual es desenvolupa l’acció i els personatges. D’alta banda, el temps és l’element de la narració que te'n compte la duració, successió i ordenació en el que es produeixen els distints esdeveniments.

D’aquesta manera, el gènere narratiu es divideix en subgèneres. Aquests són:

• Conte: narració breu amb pocs personatges i amb el temps i espai escassament desenvolupats.

El conte té com a tret principal la brevetat, la intensitat i la simplicitat en el tractament dels seus elements: personatges, espai, temps i acció. Dins del conte, ens trobem diferents tipus:

- Llegendes: relats en els quals es narra com a real un succés extraordinari i que sorgeixen per a explicar l'inexplicable o l'origen d'un personatge que serà important en un relat llegendari.

- Mites: Molt relacionats amb les llegendes, són un tipus de relat que tracta d'explicar misteris relatius a l'origen del món, dels éssers humans, de la Naturalesa o de l'inexplicable.

- Exemples i apologies: Són relats s dels quals es desprenen un ensenyament o consell. A aquest tipus pertanyerien les rondalles, és a dir, narracions generalment en vers, en les quals els seus personatges són animals que parlen i es comporten com a persones.

• Novel·la: narració més extensa, on apareix una trama complicada o intensa, personatges sòlidament traçats, ambients descrits detalladament, amb el que es crea un món autònom i imaginari. Podem assenyalar diversos tipus de novel·les: novel·les d'aventures, històriques, de ciència-ficció, d'amor, de detectius, de terror, fantàstica.

• Poema èpic: Relata les gestes heroiques amb el propòsit de glorificar a una pàtria.

• Cantar de gesta: Poema escrit per a enaltir a un heroi.

• Romanç: Poema èpic-líric usat per a narrar gestes o fets d'armes.

Així doncs, per treballar l’educació literària, en aquest cas el gènere narratiu, en l’educació de primària, ens serà útil el conte i els seus tipus. També es podria utilitzar la novel·la, però en aquest cas ens centrarem més amb el conte.

Donat que la narració és necessària en la vida del xiquet perquè a través d'ella estableix un vincle major entre les seues emocions i el món, entre la realitat i la fantasia. Realitzarem una sèrie d’activitats per poder treballar-ho i profunditzar-ho.

ACTIVITAT 1- 1° DE PRIMARIA.

Els alumnes escolliran el llibre que ells vulguen del racó literari.

ACTIVITAT 2- 2° DE PRIMARIA.

Els alumnes hauran de contar-se per parelles el conter que han triat.

 ACTIVITAT 3- 3° DE PRIMARIA.

“Desprenent imaginació”

En aquesta activitat, els alumnes es senten per grups de quatre o cinc xiquets. Hauran de començar un conte amb la seua imaginació, i en el moment que la professora diga canvi, els alumnes hauran de rodar a la cadira del costat i continuar el conte del seu company. Així fins que apleguen al final del conte.

ACTIVITAT 4 – 4° DE PRIMARIA.

“Emocions i sensacions”

Aquesta activitat té l’objectiu que els alumnes treballen les emocions, per això, el que hauran de realitzar serà el següent: un alumne és el “director de l'orquestra”, que serà qui estiga amb una batuta senyalant i dient com vulgues que el seu company seguisca llegint el conte. Per exemple: el “director” senyala i diu, que el seu Company ha de llegir com feliç, trist, amb veu de pitufo, etc.

ACTIVIDAD 5- 5° DE PRIMARIA.

Els alumnes deuran finalitzar el conte que la professora ha començat.

ACTIVITAT 6 – 6° DE PRIMARIA.

Els alumnes a través d’una sèrie de vinyetes amb imatges de fantasia, hauran de narrar el que veuen reflectit com si tractara d’una rondalla.

Reflexió sobre la lectura de teoria de l'educació literària: La lectura al centre

“Una bona pràctica no sempre és la més innovadora o la més nombrosa. La qualitat la marca la manera de programar-la, de gestionar-la, d’acompanyar-la, d’avaluar-la i de millorar-la”. (Gema Lluch, 2012, p.17)

 “Les necessitats de comunicació que han introduït les xarxes socials i els espais virtuals s’han d’aprofitar en el foment de la lectura i en el treball de l’escriptura més enllà de la classe de llengua” (Gema Lluch, 2012, p.83)

“La lectura al centre”, escrit per Gema Lluch, és un llibre de caràcter didàctic que mostra una recerca sobre com elaborar un pla de lectura en el centre. Presenta arguments contrastats que diferencien les bones pràctiques de lectura-escriptura amb altres menys efectives; dedica bona part del llibre a la defensa del bon ús de les noves tecnologies i espais virtuals com a eines de comunicació que fomenten la lectura i l'escriptura; i proporciona quantitat i varietat d'activitats i propostes educatives per a engegar en l'escola, en l'aula, o en la família.

Como ja sabem l'educació literària es refereix a l'ensenyament i a l'aprenentatge de les habilitats i destreses necessàries per a llegir de forma competent els textos literaris, y como ja he dit alguna vegada, això no es refereix únicament a saber llegir bé, cal comprendre la lectura i saber expressar-la; cal ser capaç de “fer” literatura. Hem de tindre molt clar com a futurs mestres/as que tot açò no s'aprèn solament a través de l'ensenyament de la teoria literària. Com explica Gema Lluch, les lectures de premsa escrita i virtual, de llibres informatius o de pàgines web, augmenten la lectura de llibres i les visites a la biblioteca i propicien l'ús de l'escriptura pública per a comunicar-se amb els altres, aspectes que des del meu punt de vista, és necessari treballar-los per al desenvolupament de l'educació literària.

L'autora fa un vertader recalcament en el bon ús de les noves tecnologies, explica com mitjançant les xarxes socials, els xiquets/as comparteixen, lligen, redacten, organitzen, cerquen, valoren, i aprenen. Per a fomentar l'educació literària a través de l'escriptura i la lectura, hem de proposar pràctiques que propicien les relacions socials; convidar a l'alumnat a exercir el seu dret de paraula; i considerar la diversitat de llenguatges que utilitzem avui dia, com el plàstic i l'audiovisual, potenciant així també la competència mediàtica.

A l'hora de dissenyar una pràctica, les mestres sabem que hem de tenir sempre clars els següents aspectes: qui participa; quals són els objectius; a qui va dirigida; què farem; com ho farem; com ho avaluarem; i com ho comunicarem. Tot açò sense oblidar-nos del que marca el currículum i fent una avaluació inicial. En el llibre hi ha un apartat que desenvolupa molt bé aquestes qüestions per a elaborar un pla lector en el centre.

Hi ha un capítol en el qual es relaciona l'educació literària amb la lectura. En ell, l'autora ens resumeix el que marca la llei en referència a l'educació literària, i és a partir d'ací el que li fa inevitable marcar les diferències entre educació literària i lectura per plaure. He de reconèixer que aquest capítol vaig haver de llegir-ho diverses vegades, ja que després d'haver treballat en classe tot el que comporta l'educació literària i sent conscient del significat tan ampli de literatura, no entenia el perquè de diferenciar entre educació literària i lectura per plaure, ja que aquesta última la integraria dins del treball per al desenvolupament de l'educació literària.

És evident que la lectura té objectius diferents segons el lloc en el qual es desenvolupe, i que no tot sempre és literatura, però per a aprendre a llegir, comprendre i escriure literatura, és necessari, des del meu punt de vista, tenir-la en compte no solament en l'assignatura de llengua, sinó en tot el que es relaciona amb la lectura, l'escriptura i l'oratòria, ja que d'aquesta manera oferirem també l'oportunitat de saber “distingir” entre el que és o no és literatura. Pose les cometes perquè classificar un text com a literari és difícil, tot depèn del que cadascun entenga per literatura. És obvi que un llibre de matemàtiques no és un llibre literari però se m'ocorre alguna cosa: si plantegem a una alumna que formule un problema de matemàtiques i ens explica la història d'un xiquet que portava una cistella amb cinc pomes, i passejant pel bosc se li van perdre tres…; no podríem classificar-ho, a més d'un problema matemàtic, com l'elaboració d'un text literari de gènere narratiu? Pense que l'educació literària no es desenvolupa ni ha de centrar-se únicament en l'assignatura de llengua, en els autors importants, o en tot el relacionat amb la identitat cultural.

M'agradaria concloure fent una recomanació d'aquest llibre a totes aquelles persones involucrades en l'educació que encara no li l'hagen llegit i que no tinguen molt clar els aspectes a tenir en compte a l'hora de realitzar un pla lector en el centre o recomanar una lectura. No solament li'l recomane únicament a aquest tipus de persones, també a les famílies que estiguen interessades a involucrar-se una mica més en l'educació dels seus xiquets/as.

Vull dir que a mi, personalment, aquest llibre m'ha ajudat a entendre la importància de les xarxes socials en la lectura-escriptura, mai m'havia parat a pensar que mitjançant el WhatsApp, el Facebook o el YouTube, aplicacions que avui dia els encanten tant als xiquets/es, podríem treballar conceptes educatius. Al meu entendre, és un llibre molt pràctic, explica d'una manera molt simple i actualitzada totes les pautes a seguir per a la recomanació d'una lectura segons els interessos que cerquem i l'edat de cada xiqueta/o, per no parlar de la infinitat d'activitats que proposa per a dur a terme una bona lectura-escriptura. En definitiva, és un llibre que mereix la pena comprar-ho.

selecció de una lectura literària

David és el meu nebot i té 6 anys, des de molt xicotet li encanten els dinosaures i tot el que estiga relacionat amb ells, malgrat la seua edat coneix molts dels noms científics d'aquests animals prehistòrics, així com els seus costums, grandària, si són herbívors o carnívors etc. Qualsevol cosa que estiga relacionada amb ells el torna boig, des de pel·lícules, revistes, llibres, adhesius, joguets etc. Els seus 6 anys no li impedeixen que li criden l'atenció els llibres científics o les enciclopèdies on es parlen d'aquests animals, si David és incapaç de llegir-los per si mateix per la complexitat del llibre, et demana que li'ls lliges tu. Açò sí, quantes més imatges tinga més li agraden, les imatges li ajuden a imaginar a aquests increïbles animals. I totes les nits abans de dormir demana que li lligen algun llibre dels molts que té sobre dinosaures, sense importar-li saber-se’l ja de memòria. D'ací a una mica és el seu aniversari, i com sempre, em demana que li regale un llibre sobre aquests animals. Per açò, disposada a cercar un llibre que David no tinga en la seua biblioteca sobre dinosaures, he decidit començar a cercar pel meu poble.

Visc a Alboraia i a pesar que el meu poble té 25.000 habitants, no existeix cap llibreria com a tal, l'única cosa que tenim són dues papereries que disposen d'una xicoteta quantitat de llibres de lectura i la possibilitat d'encarregar algun especialment i t'ho porten. En una de les dues llibreries solament disposaven d'algun llibre sobre les últimes novetats literàries i dels llibres infantils solament aquells que demanen en el col·legi cada trimestre. Va ser en la segona on tenien un apartat especial de llibres infantils on vaig pensar que podria trobar el que cercava. Parlant amb la dependenta i explicant-li el que cercava i els gustos de David, trobem dos llibres sobre dinosaures però que no van acabar de convèncer-me; és per açò que la dependenta,una xica del poble molt coneguda en el barri, es va oferir a ajudar-me a cercar alguna cosa en internet. Marisa, que així es diu la dependenta, diu que era possible encarregar-ho si trobàvem alguna cosa interessant. Com aquestes gestions no era possible fer-les en el moment i pensant que podria contemplar altres possibilitats em vaig dirigir al centre de València per a cercar en la llibreria Abacus que en ser més gran, vaig pensar que tindria més possibilitats de trobar el que cercava i em podrien aconsellar millor. En arribar a Abacus la meua sorpresa va ser que tampoc tenien molt material de lectura sobre els dinosaures (alguns llibres d'il·lustracions per a xiquets més xicotets, dos dels quals ja tenia David), quan em vaig dirigir a la dependenta per a preguntar-li sobre el tema, ignore si perquè era nova o estava cansada, però la seua contestació va ser que l'única cosa que tenien sobre el tema era el que hi havia en les prestatgeries. Una vegada vistes la llibreria del barri i Abacus i no tenir molta sort, vaig decidir cercar en la web de llibreria online de Paris València , va ser allí on més material vaig trobar, i on vaig poder estudiar amb deteniment totes les ofertes que m'oferien sobre el tema dels dinosaures. Doncs després d'una bona estona estudiant totes les possibilitats em vaig decidir pel llibre “los superpreguntones de dinosaures vox per Larousse editorial”. Un llibre per a llegir a partir dels 6 anys, un llibre amb tapes dures i plastificades, enquadernat en espiral (resistent per a qualsevol batalla i repel·lent a les taques), el llibre combina les preguntes més insospitades que un xiquet pot fer sobre els dinosaures amb unes imatges molt atraients i divertides, a més a més conté totes les respostes a preguntes impossibles d'una manera divertida i curiosa. Ara solament falta esperar que a David li agrade tant com a mi el llibre que he triat per a ell.

Com treballar el teatre a l'educació primària

Dins dels gèneres literaris anem a escollir el gènere dramàtic i en particular el teatre infantil per treballar amb ell durant l'etapa de primària.

El gènere dramàtic és aquell en el qual la literatura s'utilitza per a representar qualsevol obra literària en un escenari davant d'un públic. És la combinació de diàleg, acció, decorats, ambientació, música etc. El que en aquest gènere conforma la trama. El conjunt de totes aquestes expressions ens porta a entendre la història, en la qual sempre trobem principi, nus i desenllaç.

Entre tots els subgèneres dramàtics els més destacats podrien ser: tragèdia, comèdia, drama, tragicomèdia, sainet, opera, farsa etc. però entre aquests i altres subgèneres que no apareixen destacats, jo personalment triaria per a l'educació primària: la comèdia, el musical, la poesia, les ombres xineses. Ja que aquests subgèneres s'adapten molt bé a la mirada i la comprensió infantil.

El teatre obri les portes del xiquet a la imaginació, a la reflexió, a la diversió, el connecta directament amb el món de l'art i li ajuda a comprendre diferents realitats de la vida. Si, a més, és el propi xiquet el que interpreta el teatre, li ajuda a afavorir les seues habilitats, al mateix temps que desenvolupa la seua imaginació, fantasia i creativitat, millorant així les seues formes d'expressió lingüística, a més d'ajudar-li a vèncer la timidesa i poder relacionar-se amb molta més confiança enfront dels altres.

Dins dels gèneres de la literatura infantil hi ha quatre blocs: líric, narratiu, dramàtic i didàctic. Cadascun d'ells al seu torn se subdivideix en diversos subgèneres més. En el gènere dramàtic trobem diversos subgèneres que poden ser tots ells representats durant l'etapa de primària com a recurs educatiu, aquests gèneres són: el teatre, teatre de titelles, teatre de marionetes, teatre d'ombres, gènere didàctic i la rondalla.

Per a treballar el teatre en l'etapa de primària es poden realitzar diverses activitats:

Taller de marionetes:

Aquest taller el duríem a terme en els cursos de 1er., 2n. i 3er. de primària, que consistirà en la fabricació de xicotetes marionetes amb material reciclat (guants, mitjons, llana, botelles, gots de paper, rotllos de paper, pintures, retoladors etc.) la finalitat d'aquesta activitat seria la representació per part dels alumnes, amb les marionetes fabricades per ells, d'un xicotet conte que ells mateixos elegirien o d'una història confeccionada entre tota la classe. Aquesta activitat els ajudaria, en el cas de ser un conte triat per ells mateixos, a plasmar amb les marionetes la seua interpretació d’ell, al seu torn desenvolupant la seua imaginació i fomentant el seu interès per la lectura. I en el cas de ser ells els autors de l'obra fomentaríem la seua imaginació i creativitat, en tots dos casos els xiquets serien els protagonistes principals de l'activitat.

Musical:

Aquest taller ho dirigiríem als alumnes de 4t.,5é. i 6é. de primària, ocupant dos trimestres del curs, el taller estaria dividit en diverses parts: primer els alumnes triarien les seues cançons favorites, una vegada triades s'encarregarien d'imaginar una història per a cada cançó, i una trama per a connectar totes elles en una única història i l'última part consistiria en els assajos i l’elaboració del vestuari sempre per part dels alumnes i amb l'ajuda del docent. Aquesta activitat tindria com a finalitat una representació de finalització de curs.

Taller d'ombres xineses:

Elaboració d'una història per part dels alumnes original o inventada, i la seua representació, ja siga amb materials elaborats per ells (cartolines, cartons, objectes etc.) o amb les seues pròpies mans.

Monòlegs:

Els alumnes escriuran tant individualment, per parelles o grups reduïts un monòleg que després representaran a la resta de companys.

Teatre didàctic:

Els alumnes triaran situacions quotidianes del dia a dia i les representaran a la resta de la classe (el professor oferirà diverses situacions, com a comportaments, relacions familiars, situacions entre amics etc.) i després de cada representació farem un debat sobre cadascuna d'elles.

Jocs de mímica:

El professor donarà a cada alumne un paper, per a representar una xicoteta història on un sentiment determinat serà el protagonista, una història on estaran prohibides les paraules.

Com treballar la poesia en l’Educació Primària:

La poesia és l’art d'expressar sensacions, sentiments o emocions, per mitjà de les paraules, els sons i el ritme, especialment a través dels versos. (Acadèmia Valenciana de la Llengua)

El gènere líric o poesia, és una concepció expressiva de la literatura, ja que l'autor/a pretén transmetre sentiments i emocions cuidant molt l'estètica de les seues obres. Les obres literàries que pertanyen a aquest gènere solen ser composicions en vers o en prosa poètica.

En poesia se sol usar la repetició, els versos i les rimes com a forma d'escriptura. S'utilitza el ritme, l'al·literació i l'onomatopeia que li donen a la poesia, en ocasions, un caràcter musical. Prevalen les metàfores, els símils, la metonímia, la ironia, i les paraules retòriques, característiques que poden portar a treballar-la en terrenys com el teatre, el cant, la comèdia, etc.

Alguns dels subgèneres que integren al gènere de la poesia com: l'oda, l'himne, la triava, l'ègloga, la cançó, la letrilla, la sàtira i l'epigrama, estan ja citats en aquest bloc, concretament en l'entrada de gènere líric, per tant, em centraré en els quals considerem més útils per a l'educació literària en l'etapa de primària.

L'educació literària es refereix a l'ensenyament i a l'aprenentatge de les habilitats i destreses necessàries per a llegir de forma competent els textos literaris. Però no es tracta únicament de saber llegir bé, cal comprendre la lectura i saber expressar-la; cal ser capaç de “fer” literatura, sent conscients, és clar, de la definició tan àmplia que abasta aquest terme.

Per tant, els subgèneres de la poesia que cite a continuació, no són únicament per a ser llegits i conèixer autors, o per a ser conscients de la gran varietat dins de la literatura, sinó que són subgèneres que a més de proporcionar una lectura entretinguda o interessant, també proporcionen la seua pròpia construcció, mitjançant la qual, es poden expressar o entendre certs sentiments.

La letrilla o la sàtira poden ser uns dels subgèneres de la poesia més útils per a treballar l'educació literària en l'etapa de primària, ja que es tracta de composicions breus amb contingut còmic que poden ajudar a despertar i a entendre la ironia, la gràcia i la burla.

La cançó és un altre subgènere que pot resultar molt útil, ja que la música és alguna cosa que li sol agradar a tothom, i poden descobrir-se sentiments per part de l'alumnat que poden ajudar al professorat en molts terrenys. Però aquest subgènere no és l'únic que ens pot ajudar a saber com se senten els nostres alumnes/as, mitjançant l'epístola s'expliquen les preocupacions, sentiments i reflexions personals en forma de carta poètica, un subgènere que pot resultar com un bon recurs per a descobrir i poder abordar possibles conflictes.

Un altre dels subgèneres de la poesia més útils per a treballar en primària i que pot ser un bon recurs per a treballar el duel, és la triava, que diguem que és una composició oral o escrita en homenatge a una persona morta.

Com podem observar, la poesia és un bon recurs per a treballar sentiments i emocions d'una forma diferent. A més de proporcionar una lectura o escriptura poc quotidiana, és un gènere que desperta la creativitat, per exemple a l'hora de rimar unes paraules amb unes altres perquè a més tinguen sentit; afavoreix la capacitat d'empatia, ja que mitjançant la lectura o l'escolta de la poesia pots arribar a posar-te en el lloc de l'autor/a; i entre uns altres, desenvolupa la capacitat simbòlica mitjançant les metàfores, la ironia, les paraules retòriques, etc.

Són moltes les activitats que es poden plantejar en els cursos de primària per a treballar la poesia. En el primer cicle podem plantejar la lectura de poemes curts en veu alta o convidar a l'alumnat a expressar el que senten després de la lectura d'un poema. En el segon cicle podem realitzar activitats en les quals l'alumnat haja de completar paraules en poemes inacabats o realitzar dibuixos sobre el poema llegit. I en el tercer cicle es pot crear una activitat en la qual l'alumnat haja d'interpretar el significat dels fets referits en el poema llegit. Per a finalitzar, una altra activitat per a treballar al tercer cicle podria ser la recreació de poemes narratius, canviant alguns elements dels mateixos.

En conclusió, la poesia és un dels millors mitjans per a mostrar i entendre els sentiments.

Gimcana poètica

Avui, dia 27 d’abril, he assistit a una “gimcana poètica”. Es tractava d’una pràctica d’aula molt divertida organitzada per la nostra mestra de Formació Literària, Nuria Olmos.

La pràctica consistia en complir amb cinc activitats relacionades amb la poesia per anar arreplegant trossos d’una poema que finalment, al complir amb l'ultima activitat, hem pogut llegir complet. El nostre poema era un molt conegut per la majoria de nosaltres: “Els amants”, de Vicent Andrés Estellés.

He de dir que he gaudit molt de la pràctica, han sigut activitats no molt complexes però divertides, ja que ens hem tingut que gravar en vídeo recitant un poema prou graciós sobre la cansalada i altres aliments típics; pensar paraules rimades i nugar-les a una corda per a després elaborar un poema amb totes elles; fer una foto reivindicativa; pensar uns versos dedicats al professorat; i finalment fer un cal·ligrama que hem deixat pegat a l'ascensor de la universitat.

Me implicat en totes les activitats, he pensat paraules que rimaren amb cotó, com acció, reacció i relació; he recitat part del poema de la cansalada; i he pensat els versos de: “un bon mestre i una bona mestra tenen el cor obert com una finestra”. Tots hem participat equitativament en les activitats, tots pensàvem, uns escrivien, altres dibuixaven, altres pegaven els cartells...; ha sigut tot un treball en equip.

L’objectiu de l’activitat, a banda de passar una bona estona fent classe, supose que era fer-nos conscients de que es pot treballar literatura, concretament poesia, d’una manera diferent i divertida; el fet d’acostar-nos al concepte d’educació literària, ja que no solament es tractava de llegir, sinó també de crear, gaudir, pensar, deixar eixir la nostra creativitat..., etc. La mestra ens ha donat ferramentes per a comprendre un poquet millor, si cal, la poesia.  

Finalment, he de dir que m’ha agradat moltíssim l’activitat, i que ja tinc un nou recurs per a treballar la poesia en primària, ja que es pot dur a escolar perfectament. Els materials son senzills, com: retoladors, cartolines o fulles de colors, zel, tisores, i corda; i el plantejament de les activitats se poden adaptar a qualsevol curs.

Pense que pràctiques com aquestes fan falta a la universitat, ja que el fet de ser adults no significa que no puguem gaudir del joc, i més, portant-ho al aprenentatge.