En un temps molt antic hi
havia un rei que tenia un fill groguiç, malaltuç, sense ganes de menjar, ni de
fer res. Per aixo el mimaven i li concedien tot lo que desijava. No obstant
aixo era animos: les forces fisiques no corresponien als seus somis de grandea:
ser un cavaller esforçat i mamprendre la conquista d'un gran regne lluitant
contra jagants en batalles descomunals.
Al princip el visitaren
els meges de mes fama i no conseguiren curar-lo. Pero no se qui va dir que en
una montanya molt alta es criava la medicina que ell necessitava: un frutal que
produïa unes pomes d'or que aumentaven les forces de qui les tastava.
El princip, qui a pesar
d'estar tant debil tenía ganes d'aventures, demanà permis a son pare, qui es
resistia a donar-li'l, i sense cap acompanyament, es llancà a la conquista del
fruit dorat que li havia de donar la salut.
Quan el princip passava
pel carrer, montant en el cavall blanc que li havia regalat son pare, la gent
exclamava: ¡mira, pareix un llapis damunt d'un cavall! Tan primet estava.
Anant de cami se li va
fer de nit i buscà estage en una caseta del campo En la caseta vivia una
agüeleta que els donà hostage, al princip i al cavall. El pricip li demanà
informes a la velleta sobre l'arbre prodigios que tenía aquells fruits que
donaven tanta força. La velleta li va donar la següent informacio:
Camina en la direccio de
l'estrela polar, sense girar ni a la dreta ni a l'esquerra. Passaras per una
montanya molt escarpada. En mig del bosc trobaras un jagant. Este te posarà a
prova. Si la superes, te deixarà seguir el teu cami. Despres seguix alvançant.
Al final del cami voras la pomera dels fruits que donen força.
Al sendema de mati, el
princip es despedix de la velleta, puja al cavall i mampren el seu cami.
Cavalcant de dia i descansant de nit va sempre en la direccio que la velleta li
havia indicat. Arriba dalt de la montanya, dins d'un bosc espes, i alli li ix
un jagant, alt com un campanar.
¡So! -li diu el jagant al
cavall, agarrant-lo dels ramals. Obliga a descavalcar al princip i li diu en
una veu molt grossa-:
Pel cami que portes, ya
veig que te dirigixes a l'hort de la pomera de les pomes de la força. Pero has
de saber que no te deixare passar avant si no me demostres ta superioritat en
alguna cosa. Com yo me considere superior te deixe que tries la prova.
El princip en vore al
jagant tant alt en les cames obertes, va tindre una inspiracio i contesta:
En seguida. A vore si tu
pots fer lo que yo faig.
I puja damunt del cavall
i li passa al jagant entre mig de les cames.
El jagant, tot sorpres
per l'inteligencia del princip i no volent fer us de sa força, exclamà:
M'has guanyat. ¡Pots
seguir avant! Pero en una condicio: que en tornar no passes per aci.
El princip seguix el seu
cami, ara diferent, mes planet, mes ample, vorejat de verdor i floretes, i
arriba al'hort de la pomera de les pomes de la fortalea: eren dorades, en
galtes roges, d'un aroma i d'un gust delicios.
No va poder contindre's
el princip i, immediatament, començà el tractament de la seua malaltia, menjant-se
dos o tres pomes seguides. Una volta satisfet, omplí un sac d'aquell fruit tant
prodigios i manprengue el cami de retorn, per a continuar en el palau la cura
de sa malaltia.
El princip no va tornar a
casa pel mateix cami pel que havia anat, per por al jagant, que li ho havia
prohibit, sino per unes sendes estretes i tortuoses per a on corrien llops,
lleons, tigres, i tota classe d'animals silvestres. El princip anava vencent a
les feres que li eixien al pas, una darrere de l’atra, ferint-les en la faca
que portava, i en la força recuperada dels seus braços.
Per fi el princip arribà
a casa, abraçà a son pare, segui el tractament, es curà del tot i en aquella
casa tots foren feliços.
Per
Josep Maria Guinot i Galan.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada