Gimcana poètica

Avui, dia 27 d’abril, he assistit a una “gimcana poètica”. Es tractava d’una pràctica d’aula molt divertida organitzada per la nostra mestra de Formació Literària, Nuria Olmos.

La pràctica consistia en complir amb cinc activitats relacionades amb la poesia per anar arreplegant trossos d’una poema que finalment, al complir amb l'ultima activitat, hem pogut llegir complet. El nostre poema era un molt conegut per la majoria de nosaltres: “Els amants”, de Vicent Andrés Estellés.

He de dir que he gaudit molt de la pràctica, han sigut activitats no molt complexes però divertides, ja que ens hem tingut que gravar en vídeo recitant un poema prou graciós sobre la cansalada i altres aliments típics; pensar paraules rimades i nugar-les a una corda per a després elaborar un poema amb totes elles; fer una foto reivindicativa; pensar uns versos dedicats al professorat; i finalment fer un cal·ligrama que hem deixat pegat a l'ascensor de la universitat.

Me implicat en totes les activitats, he pensat paraules que rimaren amb cotó, com acció, reacció i relació; he recitat part del poema de la cansalada; i he pensat els versos de: “un bon mestre i una bona mestra tenen el cor obert com una finestra”. Tots hem participat equitativament en les activitats, tots pensàvem, uns escrivien, altres dibuixaven, altres pegaven els cartells...; ha sigut tot un treball en equip.

L’objectiu de l’activitat, a banda de passar una bona estona fent classe, supose que era fer-nos conscients de que es pot treballar literatura, concretament poesia, d’una manera diferent i divertida; el fet d’acostar-nos al concepte d’educació literària, ja que no solament es tractava de llegir, sinó també de crear, gaudir, pensar, deixar eixir la nostra creativitat..., etc. La mestra ens ha donat ferramentes per a comprendre un poquet millor, si cal, la poesia.  

Finalment, he de dir que m’ha agradat moltíssim l’activitat, i que ja tinc un nou recurs per a treballar la poesia en primària, ja que es pot dur a escolar perfectament. Els materials son senzills, com: retoladors, cartolines o fulles de colors, zel, tisores, i corda; i el plantejament de les activitats se poden adaptar a qualsevol curs.

Pense que pràctiques com aquestes fan falta a la universitat, ja que el fet de ser adults no significa que no puguem gaudir del joc, i més, portant-ho al aprenentatge.