Reflexió sobre la lectura de teoria de l'educació literària: La lectura al centre

“Una bona pràctica no sempre és la més innovadora o la més nombrosa. La qualitat la marca la manera de programar-la, de gestionar-la, d’acompanyar-la, d’avaluar-la i de millorar-la”. (Gema Lluch, 2012, p.17)

 “Les necessitats de comunicació que han introduït les xarxes socials i els espais virtuals s’han d’aprofitar en el foment de la lectura i en el treball de l’escriptura més enllà de la classe de llengua” (Gema Lluch, 2012, p.83)

“La lectura al centre”, escrit per Gema Lluch, és un llibre de caràcter didàctic que mostra una recerca sobre com elaborar un pla de lectura en el centre. Presenta arguments contrastats que diferencien les bones pràctiques de lectura-escriptura amb altres menys efectives; dedica bona part del llibre a la defensa del bon ús de les noves tecnologies i espais virtuals com a eines de comunicació que fomenten la lectura i l'escriptura; i proporciona quantitat i varietat d'activitats i propostes educatives per a engegar en l'escola, en l'aula, o en la família.

Como ja sabem l'educació literària es refereix a l'ensenyament i a l'aprenentatge de les habilitats i destreses necessàries per a llegir de forma competent els textos literaris, y como ja he dit alguna vegada, això no es refereix únicament a saber llegir bé, cal comprendre la lectura i saber expressar-la; cal ser capaç de “fer” literatura. Hem de tindre molt clar com a futurs mestres/as que tot açò no s'aprèn solament a través de l'ensenyament de la teoria literària. Com explica Gema Lluch, les lectures de premsa escrita i virtual, de llibres informatius o de pàgines web, augmenten la lectura de llibres i les visites a la biblioteca i propicien l'ús de l'escriptura pública per a comunicar-se amb els altres, aspectes que des del meu punt de vista, és necessari treballar-los per al desenvolupament de l'educació literària.

L'autora fa un vertader recalcament en el bon ús de les noves tecnologies, explica com mitjançant les xarxes socials, els xiquets/as comparteixen, lligen, redacten, organitzen, cerquen, valoren, i aprenen. Per a fomentar l'educació literària a través de l'escriptura i la lectura, hem de proposar pràctiques que propicien les relacions socials; convidar a l'alumnat a exercir el seu dret de paraula; i considerar la diversitat de llenguatges que utilitzem avui dia, com el plàstic i l'audiovisual, potenciant així també la competència mediàtica.

A l'hora de dissenyar una pràctica, les mestres sabem que hem de tenir sempre clars els següents aspectes: qui participa; quals són els objectius; a qui va dirigida; què farem; com ho farem; com ho avaluarem; i com ho comunicarem. Tot açò sense oblidar-nos del que marca el currículum i fent una avaluació inicial. En el llibre hi ha un apartat que desenvolupa molt bé aquestes qüestions per a elaborar un pla lector en el centre.

Hi ha un capítol en el qual es relaciona l'educació literària amb la lectura. En ell, l'autora ens resumeix el que marca la llei en referència a l'educació literària, i és a partir d'ací el que li fa inevitable marcar les diferències entre educació literària i lectura per plaure. He de reconèixer que aquest capítol vaig haver de llegir-ho diverses vegades, ja que després d'haver treballat en classe tot el que comporta l'educació literària i sent conscient del significat tan ampli de literatura, no entenia el perquè de diferenciar entre educació literària i lectura per plaure, ja que aquesta última la integraria dins del treball per al desenvolupament de l'educació literària.

És evident que la lectura té objectius diferents segons el lloc en el qual es desenvolupe, i que no tot sempre és literatura, però per a aprendre a llegir, comprendre i escriure literatura, és necessari, des del meu punt de vista, tenir-la en compte no solament en l'assignatura de llengua, sinó en tot el que es relaciona amb la lectura, l'escriptura i l'oratòria, ja que d'aquesta manera oferirem també l'oportunitat de saber “distingir” entre el que és o no és literatura. Pose les cometes perquè classificar un text com a literari és difícil, tot depèn del que cadascun entenga per literatura. És obvi que un llibre de matemàtiques no és un llibre literari però se m'ocorre alguna cosa: si plantegem a una alumna que formule un problema de matemàtiques i ens explica la història d'un xiquet que portava una cistella amb cinc pomes, i passejant pel bosc se li van perdre tres…; no podríem classificar-ho, a més d'un problema matemàtic, com l'elaboració d'un text literari de gènere narratiu? Pense que l'educació literària no es desenvolupa ni ha de centrar-se únicament en l'assignatura de llengua, en els autors importants, o en tot el relacionat amb la identitat cultural.

M'agradaria concloure fent una recomanació d'aquest llibre a totes aquelles persones involucrades en l'educació que encara no li l'hagen llegit i que no tinguen molt clar els aspectes a tenir en compte a l'hora de realitzar un pla lector en el centre o recomanar una lectura. No solament li'l recomane únicament a aquest tipus de persones, també a les famílies que estiguen interessades a involucrar-se una mica més en l'educació dels seus xiquets/as.

Vull dir que a mi, personalment, aquest llibre m'ha ajudat a entendre la importància de les xarxes socials en la lectura-escriptura, mai m'havia parat a pensar que mitjançant el WhatsApp, el Facebook o el YouTube, aplicacions que avui dia els encanten tant als xiquets/es, podríem treballar conceptes educatius. Al meu entendre, és un llibre molt pràctic, explica d'una manera molt simple i actualitzada totes les pautes a seguir per a la recomanació d'una lectura segons els interessos que cerquem i l'edat de cada xiqueta/o, per no parlar de la infinitat d'activitats que proposa per a dur a terme una bona lectura-escriptura. En definitiva, és un llibre que mereix la pena comprar-ho.