Paratext

“Tot allò que acompanya el text imprés en format de llibre i que aporta informació sobre el seu contingut”. (Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2016)

Els textos no solament estan compostos per paraules, sinó també per imatges, il·lustracions, xicotets textos gràfics, que els envolten i que conformen el seu aspecte físic, la seua aparença. Aquests elements guien al lector perquè puga imaginar de què tractarà el que va a llegir, i compleix una funció molt important: prepara al lector aportant-li, avançant-li informació sobre el text i col·laborant en la comprensió del missatge escrit.

Competència Mediatica

Aquest terme a manera global de la societat, s'associa amb el grau d'aquesta competència que la ciutadania Espanyola, a partir de sis grans dimensions: la dels llenguatges, la de la tecnologia, la dels processos de recepció i interacció, la dels processos de producció i difusió, la de la ideologia i els valors i la dimensió estètica. Per açò, el ITE, du a terme la investigació a través de qüestionaris, entrevistes, grups de discussió etc. 
Ara bé, si aquest concepte ho relacionem amb l'educació, s'esmenten altres aspectes a tenir en compte que els xiquets i adolescents mantenen en la vida quotidiana, com el són: les destreses, habilitats, actituds i aptituds mínimes, per a poder interpretar judiciosament el bombardeig d'imatges, continguts i aplicacions de comunicació, que formen part ja ús quotidià. És per açò, que les institucions educatives, volen estar integrades en aquesta competència per a poder facilitar-li als alumnes un bon ús de les tecnologies quant a: 

-      - Diferenciar informació rellevant de la qual no ho és i conèixer eines bàsiques de cerques, bases de dades i altres llocs webs d'interès.

-        -   Saber aprofitar les possibilitats comunicatives de les xarxes. 

-         -  Donar a conèixer les possibilitats formatives dels entorns virtuals d'ensenyament-aprenentatge.

Gènere lirico

Primerament, abans de definir que és el gènere lirico, cal saber que aquesta categoria pertany a un grup de gènere literari. Per tant, aquest concepte és  cadascuna dels  modalitats o  classes en  què  podem dividir els obres  literàries  segons la  seva estructura i el  seu tema.  Ja dónes de l' època  clàssica (literatura  grega i romana), les  obres  literàries és van dividir en 3 gèneres: poètic o líric, èpica i teatre. 

Per tant, el gènere poètic o lírico són els textos lírics que expressen el món subjectiu de l'autor, les seues emocions i sentiments, o una profunda reflexió. Aquests textos solen escriure's en vers però també s'utilitza la prosa. Quant a la seua mètrica, els poemes posseeixen un ritme, que va guiant la lectura i li dóna un sentit als versos que configuren cada estrofa que s'estructura tenint en compte el nombre de síl·labes que componen al text.

A més, dins d'aquest mateix gènere, es troben subgèneres que l'autor expressa a través de diferents formes i sobre diversos temes. Entre ells, es troben: 
- Oda: composició lírica en vers, de certa extensió i de tema noble i elevat.
- Himne: composició solemne que expressa sentiments patriòtics, religiosos, guerrers...
- Epístola: en aquest subgènere s'expliquen les preocupacions, sentiments i reflexions personals en forma de carta poètica. És una carta en vers que el poeta dirigeix a un amic. Pot ser de tema variat, encara que en la majoria de les vegades és de reflexió moral.
- Ègloga: composició poètica de sentiments amorosos i d'exaltació de la Naturalesa, posada en boca de pastors. 
-Triava: és en homenatge i record d'una persona morta, en la majoria dels casos va ser una persona molt reunida a l'escriptor, una persona que va voler molt, com l'amor d'un germà.

-Cançó: expressa habitualment emocions de tipus amorós.
-Letrilla: és un poema breu, escrit graciosament, amb un contingut còmic, eròtic o místic. S'acostuma utilitzar una tornada que li dóna unitat i ritme
- Sàtira: composició breu, aguda i elaborada, amb un to divertit, entretingut, sarcàstic, que pot sonar  a "burleta". És una composició en la qual l'autor censura vicis tant individuals com a col·lectius. És una espècie de burla en vers.

- Epigrama: poema mordaç, agut i concís, generalment escrit en vers. A Roma es va desenvolupar l'epigrama com una breu sàtira en vers que acabava amb alguna expressió punxant. Des del Renaixement italià, l'epigrama adopta en la poesia occidental la forma del sonet. Les gregàries de Gómez de la Serna i els proverbis de  Machado, poden ser considerats moderns exemples d'epigrames

Competència lectora

En parlar de competència lectora s'intenta transmetre una idea àmplia del que significa llegir, que inclou la capacitat de reflexionar sobre el que es llig i d'usar l'escrit com a eina per a aconseguir metes individuals i socials, mitjançant l'aprenentatge permanent autònom. És per açò, que la lectura és un procés complex que cada persona realitza per si mateixa i li permet examinar el contingut del que llig, amb els objectius de:
• desenvolupar el potencial
• participar en la Societat 
• desenvolupar el coneixement. 
Aquesta transferència s'expressa i es representa en el concepte de comprensió lectora.

D'aquesta forma, La competència lectora s'assenta sobre tres eixos (Solé, 2004):
• Aprendre a llegir.
• Llegir per a aprendre, en qualsevol àmbit acadèmic o quotidià, al llarg de tota la nostra vida.
• Aprendre a gaudir de la lectura fent d'ella aqueixa acompanyant discreta i agradable, divertida i interessant que mai ens abandona.

Ara bé, com definim la competència lectora? Segons l'OCDE (Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic), entitat responsable dels Informes PISA, la competència lectora és “La capacitat individual per a comprendre, utilitzar i analitzar textos escrits amb la finalitat d'aconseguir els seus objectius personals, desenvolupar els seus coneixements i possibilitats i participar plenament en la societat” (OCDE, 2009).
A més, la comprensió lectora com a conseqüència de la intel·ligència d'un individu en el procés de transmissió d'informació implica, suposa o comporta variables com les següents:
• Interpretació del text o hipertext
• Comprensió del text o hipertext
• Explicació del text o hipertext i
• Comentari del text o hipertext

Per tant, la conclusió més clara sobre aquest tema és que la forma natural d'entrenar la competència lectora és desenvolupant l'hàbit lector. L'ésser humà ve programat per a comunicar-se per escrit, per la qual cosa és necessari afavorir aqueix origen.

Competència Literària

Abans de poder definir el concepte de competència literària, hem de desglossar aquesta paraula composta. D'una banda, la competència és, “En gramàtica generativa, coneixement que tot parlant te del  model  abstracte de la  llengua i, en particular, dels seues  possibilitats de generar frases d' acord amb els regles intàctiques.” (Acadèmia Valenciana de la Llengua , 2016) I, d'altra banda, l'adjectiu que modifica la paraula competència en aquest cas és literària. La paraula Del qual està associada a la llengua literària i perspectiva literària que vol dir: “De la literatura o que hi te relació. És dedica a la crítica literària. Un comentari literari”. (Acadèmia Valencia de la Llengua, 2016) 

Añadir leyenda

Ara bé, la competència literària en la seua definició, “Es concep com un procés de desenvolupament de capacitats i destreses aconseguides per l'alumne, resultat de l'articulació entre els seus coneixements literaris, sabers interculturals, habilitats expressives i comprensives, hàbits i actituds del domini cognitiu, lingüístic i emocional, a través del contacte directe i del gaudi de l'obra literària, per a poder establir valoracions i associacions en l'ordre del literari”. ( EcuRed, coneixement amb tots i per a tots). 
Aquest terme, com bé indique J. J. Thomas (1978) “la competència literària no és una facultat general, sinó una aptitud apresa”. És per açò, que és una facultat derivada i relacionada en gran manera als actes de comunicació literària, és a dir, a l'experiència lectora. Efectivament, no pot parlar-se de competència literària sense el suport de l'experiència lectora o receptora.
A més, per a completar el desenvolupament de la competència literària destaca particularment el intertexto del lector. Aquest  intertexto participa en la construcció de la competència literària perquè fa  d’ intermediari entre aquesta competència i les estratègies de lectura que ajuda a una major contextualització i associació que el lector és capaç de produir en un text concret. 
No obstant açò, la competència literària és una necessitat en qualsevol ordre de la vida quotidiana i no solament en situacions de recepció literària. L'apel·lació del text publicitari als referents literaris és una mostra que la competència literària es projecta no solament en la recepció de produccions estètiques, sinó que participa en múltiples actes de comunicació i relació sociocultural.
Com a idea principal que la competència literària pretén és, que a través de tots components que la formen, i que, al seu torn, les funcions que exerceix es potencie el desenvolupament del procés de recepció ( oral i escrit) de cada obra o text.

És ací, on intervé la Literatura Infantil i Juvenil, que recau sobre ella una importància quan la seua formació. 
Per a finalitzar parem-nos a pensar en la reflexió de J. Culler (1978: 185): «La lectura no és una activitat innocent. Està carregada d'artifici i negar-se a estudiar les nostres pròpies maneres de llegir és passar per alt una font principal d'informació sobre l'activitat literària». 
És a dir, la fi de la formació de la competència literària  és el d'adquirir per l'experiència i desenvolupar per l'aprenentatge els sabers necessaris per a llegir una obra literària. 

Text

“Enunciat o conjunt coherent d'enunciats orals o escrits” (Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2016)

El text oral o escrit és la unitat màxima de comunicació. Ha de tindre un significat ple, es a dir, ha de tindre coherència, cohesió i adequació, tres propietats fonamentals.

Intertextualitat

“Conjunt de les relacions que guarda un text respecte d'un altre o d'uns altres, tant en el pla del creador/a com en el del lector/a” (Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2016)

Gènere assagístic

Assaig: “Gènere en prosa no narratiu que integra obres, generalment breus i de caràcter didàctic, on l'autor expressa el seu punt de vista sobre un tema científic, filosòfic, històric o polític” (Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2016)

El terme procedeix de l'obra de Montaigne Essais de Messire Michel, Seigneur de Montaigne, publicada en 1580. Amb el terme “Essais” volia dir que el seu llibre exposava experiències. A Espanya, el terme assaig, comença a agafar força cap al segle XIX. Entre els assagistes espanyols i catalans destaquen, entre altres, Ramon Llull, el pare Feijoo, Ángel Ganivet, José Ortega y Gasset, Miguel de Unamuno, Eugeni d'Ors, Josep Pla i Joan Fuster.

L’assaig  sol tindre una temàtica variada i diversa, pot abastar temes humanístics, filosòfics, sociològics, històrics i científics, qualsevol tema pot ser objecte d’un assaig. Pot ser un escrit breu o constar de diverses pàgines on  l’autor/a exposa el seu pensament sense una estructura rígida, es a dir, elabora les seues idees a mesura que les posa per escrit, no hi ha una estructura predeterminada. Es basa essencialment en dos modes del discurs: l'argumentació i exposició. De tota manera, es dóna a altres formes d'expressió com el diàleg, la descripció o la narració. 

Aquest gènere està agrupat dins de la literatura didàctica, on es troben els escrits que pretenen ensenyar o educar al lector. Per tal que una obra es considere didàctica ha de prevaler aquest objectiu per damunt del simple entreteniment o goig estètic, o altres finalitats.

En conclusió, es tracta d'un gènere en el qual es desenvolupa l'anàlisi de dades, fets i informacions objectives tractats d'una manera personal i des d'una perspectiva subjectiva. L'autor/a no es dirigeix a lectors/es especialitzats, pot sacrificar el rigor científic i l'exhaustivitat per a donar-li al text un aire més amè i dinàmic i promoure així la seua difusió.

Intertext literari

Podria dir-se que l’intertext literari son tots aquells coneixements literaris previs que tenim i utilitzem a l'hora de comprendre un text. 

L' intertext literari està molt relacionat amb l'intertext lector. Segons Antonio Mendoza, catedràtic de Didàctica de la Llengua i la Literatura, en la definició de l’intertext lector cal incloure un conjunt de facetes:

“L’ intertext lector és un component bàsic de la competència literària; en l'espai de la competència literària, integra, selecciona i activa significativament el conjunt de sabers, estratègies i recursos lingüístic-culturals per a facilitar la lectura de textos literaris. Els diferents elements que ho componen s'activen en la recepció, en la interacció entre emissor/receptor i en l'apreciació de les correspondències recreades entre textos diversos, alhora que potencia l'activitat de valoració personal a través del reconeixement de connexions i del desenvolupament d'actituds positives cap a diverses manifestacions artístic-literàries de signe cultural.”

“L’intertext lector és un component de la competència literària i, des de l'espai que ocupa en ella, regula les activitats d'identificació, d'associació i de connexió en el procés de recepció; s'ocupa d'activar i seleccionar els sabers concrets que regulen les reaccions receptives davant estímuls textuals.” (Mendoza, 2001)

En funció dels coneixements que activen aquests dos tipus d' intertex, regulen la formulació d'expectatives, inferències, i connexions per a fer que l'activitat literaria resulte significativa. La importància d'aquests en els diversos tipus de reconeixement i d'associació de referents (cites, textos, fragments de textos...) en l'activitat literaria, permet que el receptor detecte i identifique elements, aspectes o matisos expressius i estètics; valore l'innovador d'una obra o d'una creació literària que trenca o altera les pautes i convencions més o menys canòniques; i que aprecie com apareixen inserits en el discurs literari una sèrie d'elements i de referències, molt diversos entre si i que han sigut presos d'altres produccions artístiques, d'altres sistemes artístics o d'altres cultures, a més de les diverses correlacions que manté un text literari.

Literatura i fet literari

Literatura: “Art que usa com a mitjà d'expressió una llengua” (Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2016)

La paraula literatura prové del llatí, litterae, que significa lletres. Fins al segle XVIII s' usava per a designar, de manera general, els “escrits”, però és a partir del segle XIX, quan aquesta paraula començà a englobar els textos poètics, narratius i dramàtics.

A partir de les quatre concepcions bàsiques de Meyer Howard Abrams (la mimètica, la pragmàtica, l'expressiva i l'objectiva) podem entendre que la literatura és un concepte dinàmic i flexible que s'adapta a diferents circumstàncies i necessitats, tant de creació com de lectura i interpretació. Howard va afirmar l'existència de les mateixes basant-se en els quatre elements que intervenen en el procés literari: autor, lector, obra i univers. Va ser així com va poder formular una tipologia de les principals definicions de l'art i/o la literatura en la cultura occidental.

En el segle XVIII es va definir a la literatura com a mentida i engany. Va ser arran de la concepció mimètica que és la idea que l'art és una imitació que, segons l'època i la corrent estètica de la qual es tracte, pot ser de les accions humanes, de la naturalesa o de la realitat. A partir d'aqueixa concepció es produeix un canvi cap a la concepció pragmàtica que suggereix que la que la literatura ha de ser un instrument per a aconseguir una finalitat moral. A la fi d'aquest segle, s'observa que “agradar” es torna més important que “instruir”, per la qual cosa l'art va començar a concebre's com “el bell”. És en segle XIX apareix la concepció expressiva quan es comença a observar l'interès cap al geni natural, la imaginació creadora i l'espontaneïtat de l'autor. S'arriba a assumir que la literatura és producte de la imaginació i no de la raó de l'autor, i que s'expressa, fonamentalment, mitjançant un llenguatge simbòlic que el seu significat no és l'aparent. A finalitats d'aquest segle es defineix una concepció objectiva ja que es va començar a concebre a la literatura com a llenguatge amb valor en si mateix, encara que solament el referent al poema. La intenció o la subjectivitat de l'autor, així com la recepció per part dels lectors deixava de ser important, solament interessava que l'art responguera al seu significat més concret.

Durant el segle XX va quedar assumit que el tret distintiu de la literatura es trobava en un determinat ús i organització del llenguatge, el llenguatge literari. En literatura, el missatge (poema/text literari) té una unitat fonamental entre forma i contingut que li impedeix ser parafrasejat; el seu significat mai és clar, pot tenir diferents significats simultàniament; i sempre apareix com una desviació de les normes que regeixen el llenguatge habitual.

Avui dia, la literatura es coneix com un terme canviant, ja que els criteris que s'utilitzen per a denominar si un text (oral o escrit) forma part de la literatura canvien d'acord amb la cultura o el moment històric en els quals són llegits o interpretats.

En conclusió, la literatura és una categoria molt difícil de definir amb precisió, i el que par a algunes persones pot ser literatura per a unes altres no. Una obra sense intencionalitat artística, que no compleix amb alguns dels criteris per a poder classificar-la com a literatura, pot formar part de l'univers literari en atribuir-li un valor estètic per part d'un receptor/a. Aquest tipus d'obres o gèneres com l'assaig, l’aforisme, la biografia, etc., que no corresponen al discurs de ficció ni tampoc als diversos subgèneres poemàtics, ja codificats com a literaris, formen part de la literatura com a fet literari.  

Pla lector

És una estratègia pedagògica la finalitat de la qual és fomentar la lectura tant per a docents com per a alumnes. Aquest és definit pel Ministeri d'Educació, editorials i col·legis. Consisteix a fomentar la lectura de tot tipus, com a instrument fonamental per a l'aprenentatge de totes les àrees educatives i com a eina per a l'entreteniment i el gaudi personal.

Llibre

Entenem per llibre el conjunt de fulles de paper o altres materials, que enquadernades formen un volum, i que comprenen tota obra literària, científica o d'un altre tipus.

Literatura infantil i juvenil

Segons l'article acadèmic de Mendoza A. (publicat en la Biblioteca virtual universal), “La literatura infantil i juvenil és un conjunt de produccions de signe artístic literari, de trets comuns i compartits amb altres produccions literaris, a les quals és té accés en primerenques etapes de formació lingüística i cultural”.

La literatura infantil i juvenil és la que està dirigida a xiquets de qualsevol edat, des de pre lectors fins a adolescents sense aconseguir la majoria d'edat. Com el seu nom indica se subdivideix en literatura infantil i juvenil.

Literatura infantil:

La literatura infantil ha rebut moltes definicions al llarg del temps, fins i tot a dia d'avui existeixen controvèrsies sobre aquest gènere, una d'aquestes definicions i que personalment trobe més adequada és la que dóna Xavier Mínguez López, escriptor valencià llicenciat en Filologia catalana per la Universitat de València. Xavier Mínguez estableix una definició que es basa en un triangle en el principal vèrtex del qual estaria la literatura, en l'altre la xiqueta i el xiquet als quals va dirigida i en l’últim la funció educativa. Aquesta definició no inclou la literatura guanyada que és aquella que no inclou principalment als xiquets però que s'ha considerat com a tal. (Com per exemple: L'illa del tresor, El llibre de la selva. etc.) En aquesta definició tampoc s'inclou la literatura de base oral, ja que tampoc és escrita per un públic infantil. Aquesta literatura tenia un component moral o educatiu que a dia d'avui queda totalment exclòs. Amb el pas del temps la literatura infantil ha anat, a poc a poc, canviant i transformant-se fins a dia d'avui, des dels abecedaris infantils, passant per obres com Els viatges de Gulliver, Pipi calces llargues, o La història interminable. Aquesta literatura a més d'abordar temes clàssics com les aventures, parlen de com superar les pors, de la llibertat, dels desitjos, tot açò des del punt de vista d'un xiquet enfront del món adult.

Literatura juvenil:

Aquesta és la dirigida als lectors adolescents amb diverses intencions, una d'elles és fomentar i crear l'hàbit de la lectura i una altra, també molt important, que els joves siguen capaços d'identificar-se amb els protagonistes d'aquest tipus d'obres. La literatura juvenil tracta dels mateixos temes que la literatura per a adults, però des de la perspectiva d'un jove, intentant reflectir en elles totes les inquietuds que es poden tenir en eixa edat.

Són molts els materials que podem trobar sobre aquest tema, des de biblioteques virtuals, revistes, articles destacats, tallers, fonoteques… (Deixe ací alguns enllaços d'interès sobre el tema de la biblioteca Cervantes i del Ministeri d`educació, cultura i esport)

És necessari fomentar la literatura infantil i juvenil començant des de la família i el col·legi, per a crear l'hàbit lector al xiquet i dotar-li les eines que la lectura ofereix, com són fomentar la imaginació, la reflexió, reconèixer emocions, crear hàbits de conducta… És molt important que en la família es fomente aquest hàbit des de primerenca edat, acostumant-los des dels contes orals a aquells amb grans il·lustracions que els ajuden a comprendre la història, i sempre des del punt de vista que la lectura és un regal i produeix una gran satisfacció. En l'escola és interessant fomentar la lectura a través de mercats ambulants de llibres de segona mà, celebrar el dia del llibre, xarrades dirigides per algun escriptor, fomentar els concursos de literatura, i realitzar xicotets debats sobre lectures en comú de tots els alumnes perquè aquests puguen exposar la seua pròpia interpretació del llegit.

Gènere literari

                                        

Els gèneres literaris són els diferents grups o categories en les quals podem classificar les obres literàries depenent del seu contingut. Podem trobar diverses modalitats o classes en les quals es poden dividir les obres literàries: Lírica, Narrativa, Drama, Assaig i uns altres. Aquestes obres es classifiquen segons la seua forma, estil i contingut, entre alguns dels exemples de forma i estil trobem la poesia, la narració i el teatre, així com alguns exemples del contingut serien l'aventura i un diari íntim. El gènere literari serveix per a classificar les obres literàries segons un criteri comú, que tindria múltiples usos des d'arxius, biblioteques i organigrames.

Per a apreciar els diferents gèneres literaris i les seues característiques, s'haurà de tenir en compte diversos punts. El gènere, les seues característiques, la seua funció, la font, l'emissor, i la manifestació.

El gènere pot ser com he indicat abans líric, narratiu, dramàtic, d'assaig entre uns altres.

Les característiques: relatar esdeveniments o successos per mitjà d'un narrador, expressar sentiments o estats anímics per un parlant líric, o mostrar la visió de l'autor per mitjà de les accions dels personatges.

Funció: podria ser referencial, emotiva o apel·lativa. Amb la funció d'informar, manifestar emocions, o influir en els lectors.

D'aquesta manera podríem dividir de manera molt extensa els diferents tipus de gèneres literaris. Per exemple les manifestacions dels gèneres inclourien múltiples subgèneres com: la cançó, l'himne, l'oda, la triava, l'ègloga, l'epopeia, el romanç èpic, el romanç, el romancer, el romancer vell, el romancer nou, el romancer modern, la novel·la, bizantina, cavalleresca i cortesana, llibre de cavalleries, sentimental, pastoril, morisca, picaresca, conte, la llegenda, la rondalla, la tragèdia, la comèdia, el drama…

Finalment no oblidar-nos del gènere didàctic que té com a finalitat l'ensenyament o la divulgació d'idees expressades de forma artística.

La classificació de la literatura és una eina molt útil a l'hora de treballar i investigar.

(Ací deixe un enllaç de la biblioteca Nacional d'Espanya on podem accedir al seu catàleg i col·leccions)

Gènere dramàtic

A través del diàleg dels personatges el gènere dramàtic és aquell que representa algun moment o conflicte dels éssers humans, com es pot deduir pel seu nom el gènere dramàtic prové de la paraula drama i d'aquesta es deriva el nom del seu autor, dramaturg. Aquest gènere parla o desenvolupa un esdeveniment dins del qual cridaríem un moment i espai determinat, normalment els personatges d'aquesta obra a través del diàleg representen de forma molt concreta i directa un conflicte humà, aquest gènere està destinat a representar-se davant del públic. És per açò que aquest gènere abarca totes les manifestacions teatrals, des de l'escrit per al teatre fins a tot el que es pot representar en un escenari enfront del públic. Una característica del gènere dramàtic és la combinació del diàleg amb l'acció, açò vol dir que a part del que el dramaturg ha escrit es complementa i és indispensable per a entendre-ho el que l'espectador percep en l'escenari, l'acció, els decorats, l'ambientació, la música etc. El principal d'aquest gènere és el que ocorre en l'escenari, és per açò que existeixen obres dramàtiques on no existeixen les paraules i que són els gestos i les actituds les que expressen el conflicte a representar.

Les obres dramàtiques poden estar escrites tant en prosa com en vers, també poden combinar-se tots dos estils o fins i tot hi ha grans obres dramàtiques musicals.

La seua estructura es divideix clarament en tres parts, presentació on es presenta el conflicte i s'exposen les dades més importants que fan avançar el desenvolupament de l'argument, si aquesta obra fóra representada per actes la presentació seria el primer acte; el desenvolupament o nus és generalment la part més llarga de l'obra, és el moment en què la trama es complica i nafra al clímax, és aquest moment de l'obra la que coincideix amb el final del segon acte; finalment el desenllaç que és el moment en què es resol el conflicte plantejat en l'obra, coincidint amb el final del tercer acte.

(Ací deixe un enllaç de la Universitat de València sobre el teatre espanyol i llatinoamericà, on es poden trobar des de documentació visual, enllaços teatrals, monografies, documentació i revistes)

Cànon literari

El cànon literari  «una llista o elenc d'obres considerades valuoses i dignes per això de ser estudiades i comentades ».Els encarregats d'elaborar un cànon han de ser si més no filòlegs, doncs les obres escollides han de ser « comentades », imaginem que en el sentit d'un anàlisi de textos, i « estudiades », el que ens porta a la pràctica docent i a una altra de les grans qüestions que planteja el concepte de cànon : quines lectures triem per ensenyar i llegir en l'educació Primària , Secundària , el Batxillerat i en el àmbit universitari.Henry Louis Gatesofrece , per la seva banda , una definició molt més àmplia però, no per això,menys allunyada del debat acadèmic : el cànon com «el quadern de llocs comuns de la nostra cultura comuna , on copiem els textos i títols que desitgem recordar, que van tenir algun significat especial per a nosaltres ».
La  formació del cànon.Com a llegat de la nostra cultura i valors o com a antologia de textos elevats ala categoria de clàssics , el cànon està ineludiblement vinculat al sistema escolar i a la pràctica docent.Per això potser ha de sortir com més aviat del terreny de la discussióper ajudar-nos a entendre les nocions de tradició i clàssic , els límits de la història de la Literatura , la seva evolució , els seus canvis i la seva aplicació i docència a les aules.La definició mateixa de cultura reclama a la de cànon com elenc de textospels quals una cultura es com aespai intern, amb un ordre limitat i delimitat davant l'extern , del qual sens dubte necessita.
A nivell vocacional, un cànon literari s'hauria de veure en el context acadèmic. A nivell epistèmic , la formació del cànon hauria d'analitzar en el context dels programes de investigació , com un fenomen que ha de ser descrit i explicat. Aquesta informació es d’un llibre anomenat el canon literario: un debate abierto.

Gènere Narratiu

 

El gènere narratiu explica una història que transcorre en un període de temps determinat, i on apareixen uns personatges que l’autor caracteritza i descriu. En els textos narratius sovint apareix una relació entre imaginació i vida real, fet que li proporciona uns trets especials a l’obra.La classificació narrativa fa referencia, primer a la narrativa culta, es escrita per autors coneguts i aquesta narrativa dins de ella esta els contes i la novel.la.  La novel.la es tracta d’un gènere narratiu complex, pel seus elements formals, a demes se pot classificar segon els temes del que tracte la novel.la ja sigui romàntic, terror, d’ intriga... Els constes es mes curt que la novel.la.D’altra banda el segon al que fa referencia es a la narrativa popular, es escrita per autors anònims i es propaga de forma oral encara que de vegades algunes narracions populars han estat escrites i adaptades per autors cultes, dins de aquesta narrativa es troba la rondalla, la llegenda i per últim quadre de costums. La rondalla es una narració que tracta de combinar la realitat  i la ficció. La llegenda tracta d’una narració fantàstica que compensa a partir d’un  fet històric. Per últim quadre de costums aquesta es una narració que presenta uns ambients i uns personatges populars.La estructurà de  narració explica uns fets  situats en un temps determinat i ordenats, tradicionalment dins la narració hi ha tres parts;Plantejament, es on es pressenten els fets i el seu context.  Nus és on es desenvolupa els cos de la narració i, per tant,  la part més important de la història.  Desenllaç es on es resolen els conflictes plantejats.
També podem tenir altres estructures, com la no lineal, on els fets narrats no es desenvolupen cronològicament. A demes por haver-hi una estructura oberta, on no hi ha desenllaç a la història, i es deixa a la imaginació del lector la resolució del conflicte.  

Educació Literària

                               

L`Educació Literària segon els currículums de llengües (Decret d'ensenyaments mínims) no es parla d'ensenyament de la literatura, sinó d ' "educació literària". per ensenyar " Literatura " s'ha entès tradicionalment la transmissió de coneixements sobre un conjunt d'autors i obres considerats com un patrimoni nacional i , al costat de això , l'ensinistrament en determinats mètodes d'anàlisi i comentari de textos.En canvi , l'expressió " educació literària " es refereix a l'ensenyament i l'aprenentatgede les habilitats i destreses necessàries per llegir de forma competent els textos literaris. Per tant, amb la substitució d'un terme per un altre hi ha un canvi clar de perspectiva.

En primer lloc , es busca promoure en l'alumnat l'experiència literària, és a dir, el descobriment per part del lector de quines paraules que algú va escriure en un altre temps , en un altre lloc, tenen a veure amb ell i la seva relació amb el món. però la experiència de la literatura pot tenir també una dimensió pública , social . en nostre context docent els obligui ; hi ha establiments on la gent entra lliurement, tafaneja , cultural hi ha persones que llegeixen perquè decideixen fer-ho sense que capencarrega i compra llibres ; en els noticiaris i als diaris es parla de parlar del que llegeixen, etc. L'educació literària implica, també, guiar en escriptors, de premis, de celebracions ; hi ha biblioteques públiques on es llegeix i es demanen prestats llibres ; hi ha lectors que es reuneixen per les lectures. La paraula "guiar "té aquí dos sentits;

● Mostra , oferir, convidar, per si es produeix la revelació de l'estètic .

● Portar de la mà, ajudar a salvar obstacles , ensenyar a salvar quan ja no es tingui un guia..

Guiar implica, doncs , aprenentatge , coneixement d'estratègies de lectura. I és aquí on es plantegen dues importants problemes didàctics :

● Què sabers es consideren necessaris per a millorar la competència lectora dels estudiants ?

● Quins procediments didàctics són els adequats ?

 Quant als sabers necessaris , distingirem dos tipus :

● Coneixements relacionats amb contextos historicoculturals.

● Coneixements sobre la tradició literària, en una doble direcció :- Els temes i tòpics que recorren la història literària.- Les formes convencionals ( convencions de gènere , procediments retòrics, etc. ) . El problema és determinar quins coneixements són pertinents, amb quina dosi cal introduir-los, en quin moment i de quina manera.  L'accés a les fonts d'informacióUn component de l'educació literària és poder i saber recórrer a coneixements sobre el context històric i cultural i sobre la tradició literàri ( temes ,formes, etc. ) per interpretar millor el text. Internet permet tenir accés a nombroses fonts d'informació, com les següents:

● Facsímils de manuscrits, primeres edicions , cartes , mapes, etc.

● Revistes literàries digitalitzades.

● Fotografies .

● Reproduccions d'obres d'art en webs de museus.

● Fonoteques , que permeten sentir textos en la veu dels seus autors, o la millorinterpretació gràcies a la bona recitació.

● Pàgines d'autor, on es recullen entrevistes , imatges , correspondència,fonoteca, ets ..Tots aquests recursos són d'un gran valor si els incloem en una metodologia centrada en l'activitat dels estudiants , com passa amb les caceres del tresor, les WebQuests , els viatges virtuals, les línies del temps digitals, etc. Internet proporciona mitjans de comunicació , eines i recursos perquè els estudiants deixin de ser mers receptors de missatges i es converteixin en creadors i editors de continguts. Heus aquí una relació de possibles activitats d'elaboració, recreació i difusió de textos: 

● Publicar revistes d'aula, utilitzant blocs, wikis o llibres digitals, amb els textosproduïts com a treballs de creació i recreació de textos.

● Elaborar i publicar, en blogs, wikis o llibres digitals, antologies de poemes o derelats breus, organitzats per categories i etiquetes.

● Publicar blogs de personatges literaris com a forma de recrear el text.

● Afegir hiperenllaços a un text literari (un poema, un relat breu) ​​perenriquir-lo amb notes, amb connexions a textos o obres artístiques relacionats,amb informació enciclopèdica, etc.

● Gravar en àudio o vídeo lectures de poemes i relats, gravacions que es podeninserir en els blogs, les wikis i les xarxes socials.

● Organitzar una ràdio en línia mitjançant podcasts per emetre programes decontingut literari.

● Elaborar narracions digitals fent servir eines en línia.

● Confeccionar guions per a vídeo a partir de relats o textos dramàtics, filmar-losi publicar-los en blocs i xarxes socials.

● Crear pòsters virtuals, com els promoguts en homenatge de Miguel Hernándezper diversos blocs.

● Elaborar presentacions o vídeos a partir de poemes o relats breus.Les possibilitats són interminables: depenen només de la imaginació i creativitatdel professorat.

Aquesta informació l'he obtinguda d'una guia per a docents del ministeri d'educació.