Cànon literari

El cànon literari  «una llista o elenc d'obres considerades valuoses i dignes per això de ser estudiades i comentades ».Els encarregats d'elaborar un cànon han de ser si més no filòlegs, doncs les obres escollides han de ser « comentades », imaginem que en el sentit d'un anàlisi de textos, i « estudiades », el que ens porta a la pràctica docent i a una altra de les grans qüestions que planteja el concepte de cànon : quines lectures triem per ensenyar i llegir en l'educació Primària , Secundària , el Batxillerat i en el àmbit universitari.Henry Louis Gatesofrece , per la seva banda , una definició molt més àmplia però, no per això,menys allunyada del debat acadèmic : el cànon com «el quadern de llocs comuns de la nostra cultura comuna , on copiem els textos i títols que desitgem recordar, que van tenir algun significat especial per a nosaltres ».
La  formació del cànon.Com a llegat de la nostra cultura i valors o com a antologia de textos elevats ala categoria de clàssics , el cànon està ineludiblement vinculat al sistema escolar i a la pràctica docent.Per això potser ha de sortir com més aviat del terreny de la discussióper ajudar-nos a entendre les nocions de tradició i clàssic , els límits de la història de la Literatura , la seva evolució , els seus canvis i la seva aplicació i docència a les aules.La definició mateixa de cultura reclama a la de cànon com elenc de textospels quals una cultura es com aespai intern, amb un ordre limitat i delimitat davant l'extern , del qual sens dubte necessita.
A nivell vocacional, un cànon literari s'hauria de veure en el context acadèmic. A nivell epistèmic , la formació del cànon hauria d'analitzar en el context dels programes de investigació , com un fenomen que ha de ser descrit i explicat. Aquesta informació es d’un llibre anomenat el canon literario: un debate abierto.