El terme procedeix de l'obra de
Montaigne Essais de Messire Michel, Seigneur
de Montaigne, publicada en 1580. Amb el terme “Essais” volia dir que el seu
llibre exposava experiències. A Espanya, el terme assaig, comença a agafar
força cap al segle XIX. Entre els assagistes espanyols i catalans destaquen,
entre altres, Ramon Llull, el pare Feijoo, Ángel Ganivet, José Ortega y Gasset,
Miguel de Unamuno, Eugeni d'Ors, Josep Pla i Joan Fuster.
L’assaig sol tindre una temàtica variada i diversa,
pot abastar temes humanístics, filosòfics, sociològics, històrics i científics,
qualsevol tema pot ser objecte d’un assaig. Pot ser un escrit breu o
constar de diverses pàgines on l’autor/a
exposa el seu pensament sense una estructura rígida, es a dir, elabora les
seues idees a mesura que les posa per escrit, no hi ha una estructura predeterminada. Es basa essencialment en dos
modes del discurs: l'argumentació i exposició. De tota manera, es dóna a altres
formes d'expressió com el diàleg, la descripció o la narració.
Aquest gènere està agrupat dins
de la literatura didàctica, on es troben els escrits que pretenen ensenyar o educar al lector. Per tal que una obra es considere didàctica ha de prevaler aquest
objectiu per damunt del simple entreteniment o goig estètic, o altres
finalitats.
En conclusió, es tracta d'un
gènere en el qual es desenvolupa l'anàlisi de dades, fets i informacions
objectives tractats d'una manera personal i des d'una perspectiva subjectiva.
L'autor/a no es dirigeix a lectors/es especialitzats, pot sacrificar el rigor
científic i l'exhaustivitat per a donar-li al text un aire més amè i dinàmic i
promoure així la seua difusió.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada