Primerament, abans de definir que és el gènere lirico, cal saber que aquesta categoria pertany a un grup de gènere literari. Per tant, aquest concepte és cadascuna dels modalitats o classes en què podem dividir els obres literàries segons la seva estructura i el seu tema. Ja dónes de l' època clàssica (literatura grega i romana), les obres literàries és van dividir en 3 gèneres: poètic o líric, èpica i teatre.
Per tant, el gènere poètic o lírico són
els textos lírics que expressen el món subjectiu de l'autor, les seues emocions
i sentiments, o una profunda reflexió. Aquests textos solen escriure's en vers
però també s'utilitza la prosa. Quant a la seua mètrica, els poemes posseeixen
un ritme, que va guiant la lectura i li dóna un sentit als versos que
configuren cada estrofa que s'estructura tenint en compte el nombre de síl·labes
que componen al text.
A més, dins d'aquest mateix gènere, es
troben subgèneres que l'autor expressa a través de diferents formes i sobre
diversos temes. Entre ells, es troben:
- Oda: composició lírica en vers, de certa extensió i de tema noble i elevat.
- Himne: composició solemne que expressa sentiments patriòtics, religiosos, guerrers...
- Epístola: en aquest subgènere s'expliquen les preocupacions, sentiments i reflexions personals en forma de carta poètica. És una carta en vers que el poeta dirigeix a un amic. Pot ser de tema variat, encara que en la majoria de les vegades és de reflexió moral.
- Ègloga: composició poètica de sentiments amorosos i d'exaltació de la Naturalesa, posada en boca de pastors.
-Triava: és en homenatge i record d'una persona morta, en la majoria dels casos va ser una persona molt reunida a l'escriptor, una persona que va voler molt, com l'amor d'un germà.
-Cançó: expressa habitualment emocions de tipus amorós.
-Letrilla: és un poema breu, escrit graciosament, amb un contingut còmic, eròtic o místic. S'acostuma utilitzar una tornada que li dóna unitat i ritme
- Sàtira: composició breu, aguda i elaborada, amb un to divertit, entretingut, sarcàstic, que pot sonar a "burleta". És una composició en la qual l'autor censura vicis tant individuals com a col·lectius. És una espècie de burla en vers.
- Epigrama: poema mordaç, agut i concís, generalment escrit en vers. A Roma es va
desenvolupar l'epigrama com una breu sàtira en vers que acabava amb alguna
expressió punxant. Des del Renaixement italià, l'epigrama adopta en la poesia
occidental la forma del sonet. Les gregàries de Gómez de la Serna i els
proverbis de Machado, poden ser
considerats moderns exemples d'epigrames
- Oda: composició lírica en vers, de certa extensió i de tema noble i elevat.
- Himne: composició solemne que expressa sentiments patriòtics, religiosos, guerrers...
- Epístola: en aquest subgènere s'expliquen les preocupacions, sentiments i reflexions personals en forma de carta poètica. És una carta en vers que el poeta dirigeix a un amic. Pot ser de tema variat, encara que en la majoria de les vegades és de reflexió moral.
- Ègloga: composició poètica de sentiments amorosos i d'exaltació de la Naturalesa, posada en boca de pastors.
-Triava: és en homenatge i record d'una persona morta, en la majoria dels casos va ser una persona molt reunida a l'escriptor, una persona que va voler molt, com l'amor d'un germà.
-Letrilla: és un poema breu, escrit graciosament, amb un contingut còmic, eròtic o místic. S'acostuma utilitzar una tornada que li dóna unitat i ritme
- Sàtira: composició breu, aguda i elaborada, amb un to divertit, entretingut, sarcàstic, que pot sonar a "burleta". És una composició en la qual l'autor censura vicis tant individuals com a col·lectius. És una espècie de burla en vers.

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada