Literatura: “Art que usa com a mitjà d'expressió una llengua” (Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2016)
La paraula literatura prové del
llatí, litterae, que significa
lletres. Fins al segle XVIII s' usava
per a designar, de manera general, els “escrits”, però és a partir del segle XIX,
quan aquesta paraula començà a englobar els textos poètics, narratius i
dramàtics.
A partir de les quatre concepcions
bàsiques de Meyer Howard Abrams (la mimètica, la pragmàtica, l'expressiva i
l'objectiva) podem entendre que la literatura és un concepte dinàmic i flexible
que s'adapta a diferents circumstàncies i necessitats, tant de creació com de
lectura i interpretació. Howard va afirmar l'existència de les mateixes basant-se
en els quatre elements que intervenen en el procés literari: autor, lector,
obra i univers. Va ser així com va poder formular una tipologia de les
principals definicions de l'art i/o la literatura en la cultura occidental.
En el segle XVIII es va definir
a la literatura com a mentida i engany. Va ser arran de la concepció mimètica
que és la idea que l'art és una imitació que, segons l'època i la corrent
estètica de la qual es tracte, pot ser de les accions humanes, de la naturalesa
o de la realitat. A partir d'aqueixa concepció es produeix un canvi cap a la
concepció pragmàtica que suggereix que la que la literatura ha de ser un
instrument per a aconseguir una finalitat moral. A la fi d'aquest segle,
s'observa que “agradar” es torna més important que “instruir”, per la qual cosa
l'art va començar a concebre's com “el bell”. És en segle XIX apareix la
concepció expressiva quan es comença a observar l'interès cap al geni natural,
la imaginació creadora i l'espontaneïtat de l'autor. S'arriba a assumir que la
literatura és producte de la imaginació i no de la raó de l'autor, i que
s'expressa, fonamentalment, mitjançant un llenguatge simbòlic que el seu
significat no és l'aparent. A finalitats d'aquest segle es defineix una
concepció objectiva ja que es va començar a concebre a la literatura com a
llenguatge amb valor en si mateix, encara que solament el referent al poema. La
intenció o la subjectivitat de l'autor, així com la recepció per part dels
lectors deixava de ser important, solament interessava que l'art responguera al
seu significat més concret.
Durant el segle XX va quedar
assumit que el tret distintiu de la literatura es trobava en un determinat ús i
organització del llenguatge, el llenguatge literari. En literatura, el missatge
(poema/text literari) té una unitat fonamental entre forma i contingut que li
impedeix ser parafrasejat; el seu significat mai és clar, pot tenir diferents
significats simultàniament; i sempre apareix com una desviació de les normes
que regeixen el llenguatge habitual.
Avui dia, la literatura es
coneix com un terme canviant, ja que els criteris que s'utilitzen per a
denominar si un text (oral o escrit) forma part de la literatura canvien
d'acord amb la cultura o el moment històric en els quals són llegits o
interpretats.
En conclusió, la literatura és
una categoria molt difícil de definir amb precisió, i el que par a algunes persones pot
ser literatura per a unes altres no. Una obra sense intencionalitat artística,
que no compleix amb alguns dels criteris per a poder classificar-la com a
literatura, pot formar part de l'univers literari en atribuir-li un valor
estètic per part d'un receptor/a. Aquest tipus d'obres o gèneres com l'assaig, l’aforisme,
la biografia, etc., que no corresponen al discurs de ficció ni tampoc als
diversos subgèneres poemàtics, ja codificats com a literaris, formen part de la
literatura com a fet literari.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada