Pràctica final (vídeo)

Aquest és un vídeo que hem creat entre tots els membres del Blog per a resumir-vos els principals coneixements que hem aprés durant el curs. És una conversa de àmbit informal per Skype entre totes.

Esperem que vos agrade!!

I sobre tot que no tingau en compte que a vegades l'audio no coordina totalment amb les persones que estan parlant, ja sabeu com funcionen les vídeo-trucades. 

Ha sigut un plaer colaborar per a vosaltres!!

Us desitgem un Bon estiu!!!

Book-tràiler

Açí teniu el book-tràiler del conte "La Ventafocs ja no creu en prínceps blaus", un conte de literatura infantil enfocat a persones des de 10-11 anys. Esperem que mitjançant el book-tràiler vos entren les ganes de llegir-lo. A nosaltres ens va encantar per això decidirem promocionar-lo.

selecció d'una lectura literària

https://www.youtube.com/watch?v=-o9UM_wm2mI

Aquesta és una composició de vídeo que he creat per a contar la meua experiència en la recerca d'un llibre de literatura infantil.

"La Ventafocs que ja no creu en prínceps blaus" és el títol del llibre que he escollit per a regalar-li-lo a una xiqueta d'onze anys, Marta, la filla d'una amiga mia.

Espere que vos agrade!! Ací baix vos deixe l'explicació escrita un poc més extensa.

El meu nom és Carmina, sóc estudiant de segon de magisteri en Primària i estic realitzant una activitat per a l'assignatura de Formació literària que consisteix en seleccionar un llibre de literatura infantil per a poder recomanar a un xiquet o xiqueta de primària.

Al principi no tenia molt clar en qui podria centrar-me per a la recomanació del llibre, però per casualitats de la vida, fa uns dies vaig aconseguir donar amb la meua protagonista. Vaig quedar amb una amiga que feia molt temps que no veia, i la meua sorpresa va ser quan en arribar a la cafeteria, estava ella amb els seus dos fills, una xiqueta d'onze anys i un xiquet de tretze. En veure als xiquets se'm van obrir els ulls, però encara se'm van obrir més quan el primer que va fer la meua amiga va ser ensenyar-me un diploma de la seua filla Marta en el qual posava que havia guanyat el concurs de relats de l’escola sobre l'obra de Romeu i Julieta.

Per fi tenia protagonista, ara em faltava lo més important, el llibre. Els vaig explicar a la meua amiga i a la seua filla l'activitat que havia de realitzar i començarem a parlar sobre literatura. Els vaig preguntar quins van ser les últimes lectures, i solament van saber nomenar-me l'obra adaptada de Romeu i Julieta, la qual, segons les dues, els va encantar.

En preguntar-li a Marta sobre els seus gustos vaig deduir que li agradarien les novel·les d'amor o de misteri, ja que em va dir que la seua lectura favorita, com no, havia sigut la de Romeu i Julieta, però que una vegada va llegir-se un llibre de “por” que li va agradar molt.

Després de diverses preguntes, vaig poder arribar a la conclusió que Marta és una xiqueta de cinquè de primària molt enamoradissa i sense cap tipus de dificultat específica en l'aprenentatge. Comprèn els textos concordes a la seua edat i és capaç d'explicar amb claredat el que llig. És possible que a causa de la seua timidesa tinga més facilitat per a explicar-se de forma escrita que de forma oral, però si se sent còmoda per a parlar, no presenta cap problema a l'hora d'expressar-se.

Quan m'anava de camí a casa, no parava de pensar en el tipus de llibre que volia per a Marta, potser un de misteri o un que tractara sobre alguna història d'amor, però llavors vaig recordar que la seua mare m'havia comentat que des de ben xicoteta, la xiqueta solament somia amb tenir nóvio, cosa que em va semblar bastant impactant però que va resultar ser clau per a canviar la cerca de la meua lectura. Vaig pensar que el millor seria cercar un llibre que trencara una mica amb el prototip d'història d'amor ideal, i cercant en internet em vaig trobar amb el llibre: “El desig de la Ruby”. Un àlbum il·lustrat que tracta sobre una xiqueta xinesa que lluita per tenir les mateixes oportunitats que els xiquets, entre elles, anar a la universitat, fet que resultava més fàcil per a un xiquet que per a una xiqueta, ja que la destinació de les dones a Xina estava delimitada a casar-se i ser mestressa de casa. Em va resultar un llibre molt interessant però potser una mica avorrit per a Marta, per això de seguida em va venir al cap un altre llibre més divertit que cobria millor les meues expectatives: “La ventafocs que ja no creu en prínceps blaus”. Un àlbum il·lustrat que reinventa el clàssic conte de “La ventafocs”.

Les creadores d'aquest llibre són l'autora Nunila López Salamero i la il·lustradora Myriam Cameros Sierra, que mitjançant un toc irònic expliquen com la ventafocs, una xica moderna, rebel i vegetariana està un dia de festa i acaba casant-se amb un príncep al que li encanta la carn i li obliga a portar unes sabates de cristall amb molt tacó. La ventafocs acaba atabalant-se d'aqueixa situació perquè no se sent volguda ni respectada i decideix canviar la seua vida adonant-se que solament ella mateixa li ajudarà a aconseguir-ho. Finalment aconsegueix desprendre's del príncep i de les sabates, comença a viure una nova vida ella a soles i acaba muntant-se un restaurant vegetarià. Pel camí es troba amb altres éssers protagonistes d'altres contes, molt diferents als que ja coneguem tradicionalment, i acaben tots sentint-se lliures i molt feliços amb ells mateixos.

Ja tenia en la ment el llibre per a Marta, però per a poder dur a terme la meua activitat, necessitava fer un recorregut per diverses tendes de llibres de València, amb l'objectiu de cercar en elles un llibre concorde a l'edat i els gustos de Marta. En primer lloc vaig visitar el Corte Inglés del carrer de Colón, on els llibres de literatura infantil estan ordenats per edats. Cercava un llibre en valencià relacionat amb alguna història d'amor o de misteri, i en preguntar-li a una treballadora em va acompanyar al prestatge dels llibres en valencià, on els llibres per a xiquets/as a partir de deu anys solament ocupaven una prestatgeria. No va saber recomanar-me cap llibre, simplement em va convidar a fer-los una ullada. Allí vaig poder observar que la majoria dels llibres eren de misteri, solament vaig trobar un una mica diferent: “Xènia, estimar no fa mal”. Un llibre que tracta sobre una jove que està enganxada al mòbil i a les noves tecnologies. Abans d'anar-me li vaig preguntar a la treballadora si tenien el llibre de la “La Ventafocs ja no creu en prínceps blaus”, i em va dir que solament el que hi havia en la prestatgeria.Quan vaig eixir del Corte Inglés em vaig dirigir a una de les llibreries més famoses de la ciutat, París València. En entrar, li vaig preguntar a la senyora que estava atenent si podria recomanar-me algun llibre en valencià per a una xiqueta d'onze anys que estiguera relacionat amb alguna història d'amor, i em va dir que per a aqueixa edat no tenia gens. Em va acompanyar a la prestatgeria dels llibres en valencià per a aqueixes edats, la qual no estava identificada amb cap tipus de cartell, i em va convidar a llambregar els llibres, els quals, la majoria, també eren de misteri. Abans d'anar-me li vaig preguntar pel llibre de la Ventafocs i em va dir que en aqueixos moments no ho tenien, que ho podia demanar, però que era més de categoria juvenil. Després li vaig dir si podria recomanar-me algun llibre per a l'edat d'onze anys que trencara amb el prototip d'història d'amor ideal, però no va saber dir-me res. Finalment em vaig acostar al Fnac, on els llibres per a xiquets/es estan ordenats per edats o per àlbums il·lustrats. Em va cridar l'atenció que tingueren els llibres de castellà i valencià barrejats, pot resultar una mica incòmode de cercar, però em sembla bé per a aquelles persones que potser no s'acostarien mai a llambregar l'apartat de llibres en valencià. La veritat és que tenint en ment ja el llibre que volia, pocs em van cridar l'atenció. Vaig trobar molts relacionats amb el misteri i un relacionat amb una història d'amor: “Nou diari de la jove maniàtica”, que tracta d'una xiqueta que llig el diari de la seua germana i comença a entendre millor a les dones. Abans d'anar-me li vaig preguntar a un treballador si podria recomanar-me algun llibre d'acord amb el que cercava, i em va dir que no tenia ni idea. Després li vaig demanar que cercara en l'ordinador el llibre de la Ventafocs per a veure si ho tenien, i sí, però tampoc s'hi haja en la zona de literatura infantil.

Aquest llibre es pot comprar també per internet visitant les pàgines web del establiments que acabe de anomenar, o be algunes com per exemple “Edicions 96”,amb tenda en la Ribera alta de Valencia; y en Amazon, web de articles de segona mà. A més, el llibre també pot ser prestat a la Biblioteca Valenciana Nicolau Primitiu, situada al costat del barri de Marta. He de dir, que en internet es pot llegir gratuïtament en castellà posant el títol en google apareix el PDF. Està bé per a potenciar la competència digital.

A pesar que per a moltes persones, és possible que aquest llibre no siga massa adequat per a una xiqueta d'onze anys, jo pense que sí. Des del meu punt de vista, està bé que les xiquetes i els xiquets a aquestes edats, o fins i tot abans, comencen a ser realistes, a entendre mitjançant metàfores que no tot són contes de fades i que les històries d'amor pot ser que no sempre acaben bé. Després de la meua recerca, es evident que les lectures recomanades abans dels dotze anys, a partir dels nou, son: els contes clàssics, fantàstics, d’aventures, i mitològics; relats de misteri, de detectius, de ciència ficció i humorístics. Narracions que parlen de la família, l’amistat i l’escola o poesies com reguitzells, acudits, absurds, o primers amors. Però com que esta a punt de complir els dotze, pense que no hi ha problema en que llitja un conte que tracta conflictes en relacions d’amistats, d’amor i en un mateix.  Com he comentat anteriorment, el fet que la mare de Marta em diguera que des de ben xicoteta somia amb tenir nóvio em va sorprendre bastant, ja que no puc imaginar que les xiquetes a aquestes edats pensen en açò. Amb aquest llibre no pretenc desmuntar els somnis de Marta, però sí fer-li reflexionar sobre el que hauria de ser o no, tenir una parella. A més, trobe interessant que puga treballar la intertextualitat que ofereix aquest conte trencant la típica història d'altres contes tradicionals.

El llibre no solament explica la història de la ventafocs moderna, sinó que les creadores també expliquen la història de com van dur a terme aquest llibre de tapa dura, quadrat, que consta d'un total de 72 pàgines, on cadascuna d'elles va acompanyada d'una il·lustració d'acord amb el text. Les il·lustracions són fabuloses, plenes de color i dibuixos imperfectes. Els textos principals estan mecanografiats, però hi ha uns altres que sembla com si estigueren escrits a mà, a més, es combinen diferents grandàries de lletra que ho fan diferent. Es tracta d’un àlbum il·lustrat que converteix el llibre en un objecte artístic que reclama una observació pausada, suscita un temps per a l’emoció i la reflexió. 

Des del meu punt de vista, crec que aquest llibre és perfecte per a Marta. Li ajudarà a reflexionar sobre els valors d'igualtat de gènere; la diversitat; i el millor de tot, sobre ella mateixa.  Valors que tenen la finalitat d’una educació crítica per aconseguir de Marta una persona responsable amb les decisions que prenga. Però no solament açò, podrà adonar-se que la literatura no sempre són textos perfectes amb il·lustracions perfectes i que hi ha autores “modernes” que expliquen la seua història literària d'una forma entretinguda. Pense que mitjançant aquesta lectura se li despertaran les ganes de cercar històries interessants i diferents per a llegir o per a escriure, diferents a les quals li manen en l'escola.

selecció d'una lectura literaria

Ruth és la meua cosina, i té 11 anys. Ella esta ara en 5° de primària i per tant l'any que bé será el seu ultim curs en primària, així que passarà a secundària o com diu ella: passaré ambl els majors. A ella no li agrada molt llegir, assoles llig llibres d'aventures i revistes de deport. A ruth li encanta imaginar-se com una aventurera de les antigues. El seu personatge preferit és indina Jons.

El que menys li agrada són els conters de princeses i les històries d’amor, diu que són massa avorrides. A més a més, encara que en ella és valencana parlant li costa molt llegir en aquest idioma, ja que en el seu cole assoles parlen Castella.
L’altre dia que vaig estar en ella, em va ensenyar totes les pel·lícules d'aventures i llibres que tenia, a part de tots els trofeus que havia guanyat jugant a futbol.
li vaig preguntar que si encara li quedava algun per llegir de tots els que tenia, però ella ben contenta hem va dir que si i que ja els tenia avorrits.
Així que vaig pensar que seria un bon moment de regalessin un que a ella li agradara per a fi de curs i així poguera llegiren vacances.

El primer que vaig pensar per a comprar el llibre va ser en Carrefour, l’estableciment comercial que tenia al costat del meu poble.
Jo visc en Sedaví, un poble que no és massa gran, encara que amb molts estbleciments, una biblioteca, paperies, etc.
Quan vaig entrar, em vaig dirigir directament a l’estant de llibres d’aventura, però el que jo veia eramassa infantil o massa de majors. No veia res que em cridara l’atenció i com que jo no entenc molt li vaig preguntar a la dependenta. Ella no va saber dir-me res així que em vaig anar amb les mans buides.
Quant tornava a casa un poc disgustada, vaig pensar que buscant per internet en Abacus, trobaria alguna cosa que s’aproximara a allò que la meua cosina volia. Però no va ser així, perquè assoles en la descripció no em fiava molt que anara a encertar, així que tampoc em va servir de molt.

Finalment, de camí al treball, pase cada dia per la llibreria “la casa del libro”, així que vaig entrar i em vaig dirigir directament al xic que hi havia. Li vaig descriure quin eren els gustos de la meua cosina i després d'ensenyar-me uns quants i aconsellar-me vaig trobar el llibre perfecte.
El llibre es diu “en el templo de los truenos- equipo trigre- aquest llibre té una enquadernació de tapa dura, amb 152 pag. És d'edicions SM i va destinat per a xiquets de 9 a 12 anys. Era perfecte perquè esta basada en tres xiquets que passen una aventura darrere d'una altra. Però el més interessant i emocionant esque la meua cosina Ruth anava a poder paticiar en les seues aventures, ja que a l'hora que llegia havia de resoldre endevinalles.

Malgrat açò, em torni a casa molt contenta i amb moltes ganes de poder dondarli el llibre a la meua cosina. Segur que es diverteix molt.

selecció de una lectura literària

Joan és el meu nebot, té 9 anys i és un xiquet molt divertit, li encanta la tecnologia i sobretot el que més li agrada és llegir abans de  dormir. 

Li agraden els llibres d'aventura o de ciència, últimament els llibres que més s'està llegint tracten de la col·lecció de Geronimo stilton, també li agrada llegir llibres en diferents idiomes, tant en anglès com en valencià. 
És un xiquet que li encanta perdre's entre llibres, que es creu les seues històries i que li encantaria que les històries dels llibres li passaren a ell, té una gran imaginació i una capacitat molt bona per a retenir tota la informació del llibres.

D'açí a una mica s'acaben les classes i ja que ha tret  tan bones notes he pensat a regalar-li un llibre per a final de curs. No sabia molt bé quin llibre regalar-li, llavors vaig pensar que en la tenda del meu barri em podrien aconsellar. Una vegada en la tenda del meu barri vaig preguntar per llibres d'aventura. La senyora, molt simpàtica, m'indicà el que tenia, em semblaven molt bonix però potser eren massa infantils, ella em va dir que podria mirar per Internet i que sense cap problema me'ls podria demanar.

En el meu barri tinc molt a prop dos grans supermercats carrefur i El tall engonals vaig decidir anar a tots dos per  veure que m'oferien i si em podien aconsellar.

Primer vaig ser al centre comercial del Carrefur vaig veure que tenien molts llibre i no sabia per on començar, després d'estar cercant a un dependent perquè m'ajudara, ell em porta fins als llibres d'aventures i em va dir ací estan i es va anar, el senyor no sabia de llibres i no va poder ajudar-me, no vaig aconseguir veure cap llibre que m'agradara i vaig anar-men. 

Llavors vaig ser al tallen anglés, vaig preguntar a les dependentes per llibres d'aventures i em van portar als llibres que més s'han venut que eren el de Geronimo, en dir-li que d'aquei llibre ja ho tenia, la xica ja solament em porta cap als d'aventures i m'ajudà a mirar-los però no sabia molt bé que fer.

Per a finalitzar vaig ser a Paris valència allí em vaig veure embolicada de moltíssims llibres em semblaven tots tan bonics, vaig decidir preguntar-li a la dependenta i ella molt amable m'ajudà a cercar llibres d'aventura, em parla de cadascun d'ells, em semblava increïble que se sabera tots els llibres, després d'una estona li vaig dir a la xica que ja continuava jo cercant que la seua ajuda m'havia valgut de molt. 

Després d'una estona cercant més llibres vaig trobar una pila de llibres i entre ells vaig veure un que em crida molt l'atenció es deia “Pip i els xiquets perduts“. Aquesta història tracta de;  quinze xiquets que havien fugit per a salvar la vida... Pip havia arribat a Valdelahorcado per casualitat, fugint d'un orfenat que es trobava a moltes llegües d'allí. La seua arribada havia despertat als rastrejadors del bosc. Ningú sabia què passaria després, però el que sí sabien era que el fet d'existir bastava per a posar-ho en perill.

És de l'editorial Anaya per a xiquets de 9 a 12 anys i és una saga, té uns bonics dibuixos per dins semblats a l'estil de malsons abans de nadal.

Ara solament queda esperar i contar els dies perquè acaben les classes i així poder-li donar el llibre i veure la seua cara de sorpresa.

"El Mig-Pollet"

En un poble de Castelló vivia un pollastret a qui, per ser tan xicotet, li d'ien “Mig-pollet”. A pesar de ser tan xicotet, tenia una forca sobrehumana: podríem dir màgica. Es carregava a l'esquena tot el que volia, per més que pesara, i no es cansava gens, perquè estava enxisat per una fada que li havia donat aquell poder.

Un dia Mig-pollet va decidir anar a la fira que feien en l’ermita de Sant Jaume, prou junt del poble a on vivia. No obstant la distancia, Mig-pollet va dir: si es fa de nit pel camí, em retiraré per qualsevol cova o caseta i al sendemà, quan es faça de dia continuaré el meu camí.

En eixir del poble s’encontrà un gatet prenent el sol, qui li va preguntar:

¿Mig-pollet, a on vas?

A missa Sant Jac, respongué Mig-pollet.

¿Vols que vaja jo també?

No, no, que et cansaràs.

No em cansaré.

Mig-pollet va consentir que el gatet l’acompanyara. Però al cap d’un temps el gatet s’havia cansat i va dir:

Mig-pollet, jo em canse.

¿Veus com ho dia jo? Puja dalt del meu collet.

Arriben un poc més avant i veuen un gosset ajupit a la vora del camí, qui pregunta al pollet:

¿Mig-pollet a on vas?

A missa Sant Jac.

¿Vols que vaja jo també?

No, no, que et cansaràs.

No em cansaré.

El gosset segueix al Mig-pollet, al principi molt lleuger. Però prompte es cansa i mig pollet ha de carregar-se el gosset al coll.

Més avant s’encontren un cavall que estava pasturant. L’animalet li diu al pollet:

¿Mig-pollet, a on vas?

A missa Sant Jac, respon Mig-pollet.

¿Vols que vaja jo també?, diu el cavall.

No, no, que et cansaràs.

No em cansaré, diu el noble cavall.

Mig-pollet accedeix a què el cavall l’acompanye, però arriba un moment en què el cavall ja no pot més i exclama:

Mig-pollet, jo em canse.

¿Veus com ho dia jo? Puja dalt del meu collet.

Caminant, caminant toparen en un bou que havia fugit del corral. El bou pregunta:

¿Mig-pollet a on vas?

A missa Sant Jac.

¿Vols que vaja jo també?

No, no, que et cansaràs.

El bou diu que no es cansarà, però es cansa, i Mig-pollet ha de carregar-se’l al coll.

Encara que Mig-pollet tenia molta forca, i no es cansava mai, l’ermitori estava lluny; anaven a poc a poc, i se’ls va fer de nit pel camí. Per sort van veure una caseta, en paréixer abandonada, i allí es dirigiren per a passar la nit a cobert i continuar la peregrinació l'endemà.

Com la casa estava tancada, el gat va entrar per un forat i obri la porta per dins.

Entraren tots en la caseta i se situaren: el gat en la llar; el gosset darrere de la porta; el cavall en el pessebre; el bou solt en el corral; i el.

A mitjanit venen els lladres, que eren els amos de la caseta, i només entrar, el gos m'ampren a mossos. Veuen els ulls del gat i, pensant que eren brases del foc que havien quedat en apagar-lo, intenten encendre un misto en els ulls del gat. Aquest arremet contra ells arrapant-los sense compassió. Fugint del gat i del gos, els lladres intenten tancar-se en el corral. El cavall. I el bou, que els senten els mamprenen, el cavall a coces, i el bou a banyades. A tot això el Mig-Pollet, no parava en les picotades i el gat i el gos continuaven atacant als lladres, arrapant-los i mossegant-los. Però el que dóna la solució definitiva fon el bou, qui en quatre banyades va tirar als lladres al carrer per damunt de la tapia.

Així, puix, aquella nit es feren amos de la caseta, Mig-Pollet, el gat, el gosset, el cavall i el bou.

la programació de l'educació literària

En aquesta pràctica,fomentarem la importància d’un pla Lector al centre, a través d'activitats que ens ajudaran a treballar la lectura amb els alumnes i a l’àmbit familiar. Cal no oblidar que és necessari que els pares treballen amb els seus fills la lectura perquè els ajudaran a promoure l'interés pels llibres.

Ara bé, en aquesta ocasió, les activitats que a continuació exposaré van dirigides al 1° cicle de primària, més concretament, a alumnes d'edats compreses entre sis i vuit anys.

La primera activitat que durem a terme ser a l’aula. Aquesta, es dividirà en tres fases, abans de la lectura, durant la lectura i una volta finalitzen la lectura.

Primerament un xiquet o xiqueta de l’aula haurà d'escollir un llibre (de la biblioteca que ells han creat a l’aula) per a què la professora/or ho llisca a tots els demes en un semicercle. Quan estiga a meitat llibre, deuran d' escollir quin és el personatge que més els agrada en eixe moment i explicar el perquè. Una volta, ha finalitzat la lectura, el docent tornarà a preguntar si el personatge que havien triat encara és el que més els agrada i el perquè.

En aquest cas, podem treballar amb historietes on els personatges al principi pareixen bons però a mesura que avança la lectura la cosa canvia, i aleshores els alumnes també canvien d’opinió.

Una altra activitat que podem treballar, en aquest cas, fora de l’aula, és traslladar-se a la biblioteca del centre. Allí els alumnes rebran, la visita d’un conta contes, Vicente Cortés Gámiz, qui els farà una representació. Aquest autor combina els contes amb cançons, la qual cosa cridarà més l’atenció de l’alumnat i se serà més divertit. En finalitzar podran fer-li preguntes o dir que és allò que més els ha agradat.

Durant el curs, realitzarem un projecte d'animació lectora, que es treballarà de manera quinzenal. Treballarem la narració d’una manera lúdica, a través de representacions amb titelles, que cada dia siga un xiquet qui conte el conter als seus companys o bé amb una lectura compartida. Finalment, realitzarem una activitat de recopilació, ja siga una fitxa de lectura, un resumen o qualsevol altra activitat.

A més a més, també podem treballar la lectura amb una eixida fora del centre. En aquest cas hem escollit anar a la biblioteca municipal junt amb tota l'etapa. Així l’alumnat aprén sobre la biblioteca i els recursos que hi poden disposar.

Cal no oblidar, que podem concretar dates de l’any que siguen reivindicatives per al pla lector. El dia del llibre,23 d'Abrl,  podria ser un bon exemple, on l’activitat a treballar anirà enfoca a tots els alumnes del centre. Cada un dels xiquets i xiquetes haurà d'escriure un conter i de tots ells, s'escolliran un de diferent nivell educatiu. Als guanyadors es pot obsequiar amb un pack complet de lector (una llapissera, un bloc, un separador de pàgines i un conter). I als que han participat, rebran un separador de pàgines amb una frase que diga: “si vols aventura, llançat a la lectura”.

No obstant això, també hi podem fer tallers literaris, que es treballaran durant tot el curs. Primerament, en el primer trimestre es pot treballar el gènere poètic, al segon trimestre el teatre i per últim, al tercer trimestre, el conte. L’ordre pot variar segons les necessitats o les activitats extraescolars de cada centre, i així, poder quadrar-les en coherència amb la resta d’activitats.

Per últim, com hem dit anteriorment, la implicació i participació de les famílies és molt important perquè el xiquet o la xiqueta tinga el mateix interés per la lectura. Una activitat en la qual es pot aplicar, és el llibre viatger. cada semana tinda el llibre un alimnes i haura de acabar la historia que la porfessora li habrá començat. Tot aço conjunt amb la família, que a continuació haurà de llegir i compartir amb la resta de companys.

Una tècnica per poder treballar aquesta activitat, és que a través de llibres amb retalls i histories, els xiquets i les xiquetes pensen en el final que ells volen per la historia basant-se amb les fotografies que veuen. Després de la predicció, llegiu la història junts.

Com bé sabem, per a dur a terme un pla lector que englobe tot el curs, és necessari moltes altres característiques que hem pogut veure citades en altres entrades del blog.

No s'ha d'oblidar que el PLC va dirigit per a l'alumnat del centre, per tant haurà que partir sempre de les seues necessitats i gustos per seguir incrementant l'interés per la lectura.

                                                                             

Programació de l'educació literària

En aquesta part anem a treballar com introduir la lectura en l'educació primària, però sobretot l'anem a centrar en el tercer cicle d'ensenyament, és el que va compresa d'11 a 12 anys. 

El que pretenem és realitzar certes activitats per a xiquets i xiquetes d'aqueixa edat que siguen motivadores cap a la lectura.

La primera activitat sobre la lectura és que els xiquets trien el llibre que més li agrada de la biblioteca o el que més li ha cridat l'atenció, una vegada ho tinguen tots els alumnes, la qual cosa realitzarem és un escrit sobre com pensem que serà el llibre, és a dir, que historia creiem que va explicar, si va a ser divertit o no, simplement la primera idea que els transmet el llibre. 

Una vegada han llegit la meitat del llibre el que anem a realitzar és explicar-li als companys i companyes de classe el que ens està semblant el llibre i que tracta, al seu torn direm si ens equivoquem amb el que escrivim al principi o no.

Per a finalitzar amb aquest treball el que realitzarem reva un dibuix una vegada ja finalitzat el llibre, transmetent la nostra idea de com pensem que són els personatges de la història. 

La segona activitat que pensem és una eixida a una biblioteca on allí ens ensenyaren els tipus de llibres que tenen i com els classifiquen, i per a finalitzar ira un escriptor de contes infantils o juvenils per a parlar-los sobre el seu conte i com se li va ocórrer escriure a més de totes les preguntes que tinguen els xiquets i xiquetes i així respondre a les seues curiositats. 
D'altra banda també es poden realitzar altres eixides ja que en ser els xiquets majors de l'educació primària tenen major facilitat per a realitzar les eixides anares del centre, que podrien visitar llocs com, teatres, musicals, museus, etc. 

La tercera activitat que realitzada serà durant tot el curs, la següent activitat tracta de fer una obra teatral sobre un llibre, conte o història que li agrada i la trien tots els alumnes i alumnes de la classe de forma conjunta. Per a aprendre a treballen en equip ells mateixos hauran de realitzar els guions de l'obra teatral a més de realitzar tot el decorat. És una activitat molt interessant ja que són ells els protagonistes de tot, el professorat solament actua de guia.

La quarta activitat que proposem és dura la setmana complementària que es realitza en el col·legi per a tractar el dia del llibre el que hem de fer és fomentar la importància del llibre i la lectura i per a açò el que volem realitzar és una activitat molt important i amb la qual els alumnes van a gaudir. 

El primer que hauran de fer és posar-se per parelles, una vegada ja tingues les parelles el que hauran de fer és triar un conte infantil per a edats més xicotetes que les seues i el que han de fer és, en la setmana complementària han d'anar a classes d'infantil a explicar-los els contes que ells han triat.

Una vegada tota la classe han passat per aqueixa activitat el que hauran de fer és explicar als seus companys i companyes les seues experiències de com s'han sentit explicant contes als xiquets i xiquetes més xicotets, que han sentit en veure les cares dels alumnes i alumnes d'infantil, si els ha agradat o si no, etc. 

La cinquena activitat que hauran de realitzar és d'una sèrie de llibres que la professora o professor ha cercat especialment per al seu alumnat, per tant és adequat qualsevol tipus de llibre.

El que dugueren a terme és triar mínim tres llibres els que a ells més els crida l'atenció, o els agrada més el títol, etc. Una vegada triats aqueixos llibres li'ls /els hi hauran de llegir, no hi ha data de lliurament de cap d'us tres llibres, cadascun la ira fent quan consideren, i el que hauran de fer és llegir els llibres i una vegada finalitzat cada llibre el que hauran de fer és un dibuix de l'escena, que més li agrada, la que volgueren viure, la que més li crida l'atenció, una escena sorprenent per a ells, una vegada finalitzat el dibuix ho hauran de portar al col·legi i el que farem serà que cadascun expliquen la seua imatge, ell perquè de la imatge que han triat realitzar i que sentiments li transmeten. 

La sisena activitat el que realitzarem és una història, començarà la professora explicant una història i el que s'haurà de fer és tots continuar és història, la professora dirà el nom d'un alumne de classe i aqueix continuarà explicant la història i tot el que ell vol que pansa en el seu tros de relat a continuació el dirà un altre nom d'un o una companya que haurà de seguir amb la història i així fins que tots els membres de la classe hagen explicat un tros de la història i torna a la professora que llaura el final de la història.

La setena activitat que realitzarem és que cada xiquet ha d'escriure un conte del que vulga, el tema que més li agrada o el tema que més li crida l'atenció o amb el qual més se senta identificat o pot explicar la seua vida, la qual cosa el desitge, pot realitzar-ho a ordinador, a mà o a màquina, és la seua obra la poden realitzar com vulguen i explicar el que ells desitgen més o menys entre 6 i 10 fulles és l'espai que tenen per a relatar el que ells més desitgen, a més poden afegir imatges, decorar amb purpurina, dibuixar ells els dibuixos etc. 

Aquest treball consisteix que els alumnes i les alumnes puguen expressar-se com ells desitgen lliurement. 

A continuació el que farem serà guardar aqueixos llibres en la biblioteca de classe per a així any rere any anar ampliant la biblioteca de les emocions. 

Per a finalitzar aquest treball volguera comentar que aquestes activitats són un supòsit pràctic i que després a l'hora de realitzar-les en una classe potser algunes activitats deuríem modificar-les, plantejar-les d'una altra forma o adaptares segons l'alumnat que tinguem

Reflexió sobre la lectura de teoria de l'educació literària: La lectura al centre

Aquest llibre escrit per Gemma Lluch tracta principalment de com elaborar un Pla de lectura al centre. Tracta de la importància que té la lectura i de com plantejar certes activitats en l'aula per a millorar aqueixa part de l'educació que es té tan abandonada i que molts professors no saben com treballar-ho. 

Tots hem pogut aprendre durant el curs que l'educació literària consisteix a crear certs hàbits de lectura a primerenca edat, però no solament de forma obligatòria si no fer que als xiquets els agrada llegir i vulguin llegir, açò es pot aconseguir de moltes maneres i és el que ens intenta explicar Gemma en el seu llibre, les moltes activitats i formes que hi ha per a fer que un xiquet llitja i no solament a través dels llibres en format paper si no que hi ha altres formes de lectura mitjançant la tecnologia i les xarxes socials.

Per a l'autora és molt important a l'hora de realitzar una pràctica mirar el tipus d'alumne que tenim , és a dir a qui va dirigida i quin característiques té aqueix alumnat , que objectiu volem que compliquen i fins a on volem que arriben, que volem que facen i com volem que el facen i com ho avaluarem. 

D'altra banda he vist que la nostra professora ha obtingut algunes idees d'aqueix llibre per a crear una assignatura diferent a les altres i que no siga tan monòtona com les altres assignatures, considere que és una forma molt interessant i molt amena d'aprendre.

Per a finalitzar m'agradaria recomanar aquest llibre tant a pares com a mestres ja que és un llibre molt interessant i que ajuda a afavorir la lectura de cap als més xicotets, a més m'ha agradat molt i m'ha semblat molt interessant com a futura docent, considere que es poden realitzar treballs molt interessants.

Els gèneres de tradició oral en l’Educació Primària

La tradició oral és ensenyar coneixements a través de la veu sense haver de llegir, quan els xiquets i xiquetes són xicotets es passen el dia escoltant als adults, tant mares, com a pares, avis i àvies, oncles i ties i els professors i professores.

 Els xiquets i les xiquetes aprenen quan són molt xicotets imitant els sons dels altres, per açò és tan important seguir treballant açò quan són majors i ja van als col•legis, és una forma que els xicotets aprengués a transmetre les seues idees davant els altres de forma oral, a més que és important ensenyar-los des de primerenca edat que no han de tenir vergonya parlar davant els altres, així quan anaren més majors no tindrien poregós nerviosismes a l'hora de presentar un treball davant els companys o davant els professors com podem comprovar que passa en algunes aules dels centre, sobretot quan són més majors, els hauríem d'ensenyar a expressar les seues idees oralment i a desembolicar-se en aquests casos.

D'altra banda en el cas de la nostra llengua es deuria parlar més freqüent perquè no s’oblida, ja que cada vegada hi ha menys població que la parla, o perquè la desconeixen o perquè no saben.

 És important ensenyar des de xicotets la importància del valencià i la seua història perquè aprengué des de xicotets que és una llengua important i que porta darrere d'ella anys d'història i cultura.
 Activitats que es poden realitzar per a treballar la tradició oral.

 Per a primer de primària podríem fer una activitat que explicaren contes que ells se sapient que li els hi haja explicat o la mama i el papa o una àvia, etc.

Per a segon de primària podríem per a treballar diverses àrees tant la plàstica com l'ora, la professora o professor podria explicar un conte o història als xicotets i xicotetes i mentre ells han de dibuixar en una fulla com s'imaginen el conte si tracta d'un monstre amb sis potes doncs com ho farien, a més en fer-ho en una llengua que en aquest cas és el valencià si hi ha paraules que no saben o no entenen se'ls pot explicar.

 Per a tercer de primària podríem triar un tema que els xiquets i xiquetes vulguin i els agrada, per exemple el nadal, les falles, el cinema, les consoles i per grups treballar i que cerquen informació d'on es fan perquè si els agrada si no, etc. I després en classe hauran de fer una exposició i davant dels altres per a defensar perquè han triat aqueix tema i després un debat on cadascun expressa que és per a l’o ella els altres temes.

 Per a cambra de primària el que faríem asseure'ls a tots en un cercle i la professora o professor començaria una història, a continuació diria a un xiquet o xiqueta i haurà de seguir la història i així fins que tots els xiquets i xiquetes hagen explicat la seua història.

 Per a cinquè de primària l'activitat que plantegem és que llegiren un conte, el que més els agrada després quan falten un parell de capítols per a acabar, cadascun explicaria un final que s'hauria inventat i després acabaríem el llibre.

 Per a sisè de primària l'activitat que plantegem és que entre tots s'inventen un conte o una història i després es presenta davant de tots en finalitzar el curs.

Gimcana Poètica

En la setmana d'activitat complementària, exactament el dia 27 d'abril realitzem una activitat anomenada Gimcana poètica.

 Consisteix a treballar el poesia a través d'activitats més dinàmiques i creatives, d'aqueixa forma podem veure que no solament es pot aprendre assegut en una cadira de cara a la pissarra, existeixen molts més recursos per a aprendre i per a ensenya.

 La gimcana poètica em va agradar molt, consistia a formar grups de diferents colors i anar passant les proves que ens posaven, una de les activitats consistia a aprendre'ns una rima entre tots els components de grup i gravar-nos en un video, ens va fer molta gràcia i ens va costar una mica gravar-ho. La segona activitat que vam fer es tractava que en un fil havien diverses paraules i havíem de triar una d'aqueixes paraules i cercar o pensar paraules que rimaran amb la paraula que havíem triat, una vegada ja teníem totes les paraules havíem de realitzar un poema amb totes les que pensem, així queda; Amb la Cançó fórem una unió de colló. Vam perdre la raó però guanyarem l’al•lusió. Vam tindre com a reacció d’explosió un petó. La tercera activitat consisteix a fer una foto reivindicant alguna cosa que considerem que aquest mal en nostre cus triem la contaminació i el medi ambient. La quarta activitat consistia a fer uns versos sobre que pensàvem de l'educació i del professorat. Per ultime però no menys important vam fer una activitat que consistia a fer un cal•ligrama, el nostre grup ho realitza de forma original i creativa per a animar a tots els estudiants al fet que se sentis meravellosos.

 Considerem que aquesta activitat la podrien fer xiquets i xiquetes més xicotets, tindrien idees molt interessants i innovadores a més ens transmetrien que és per a ells l'ensenyament en el cas de fer les rimes sobre els mestres i mestres.

 M’agrada que les activitats estan molt bé seleccionades perquè totes i cadascuna de les cinc activitats que vam fer siga per a explorar i millorar la nostra capacitat sobre la poesia.

Introducció, mecanismes per a la determinació de necessitats i per a l’avaluació del pla

El nostre centre és un col·legi públic depenent de la Conselleria d’Educació de la Generalitat Valenciana.  Està  situat  a  la  localitat  de  València,  en el barri de Morvedre, on el nivell socioeconòmic de la zona es pot definir com a mitjà. Els 495 xiquets i xiquetes matriculats resideixen majoritàriament  en les immediacions del centre.

L’escola disposa de dues línies d’ensenyament amb 6 unitats d’infantil, (més una) i 12 de primària, (més una). L’equip docent està format per 9 professores d’Educació Infantil, de les quals 7 són tutores i 2 fan la funció de suport al cicle; 13 professors tutors/es d’educació primària, 2 d’educació  física, 1 de  música, 2 d’anglès, 2 de religió, 2 especialistes de pedagogia terapèutica, i 1 d’audició i llenguatge.

La  lectura  és  un  dels  principals  instruments  d'aprenentatge.  Una  bona comprensió  lectora  constitueix  un  factor  clau  per  a conduir  l'alumnat  a l'èxit escolar, d'ací la importància que la lectura es trobe present en totes les àrees al llarg de l'escolaritat.

L’orde 44/2011, de 7 de juny, de la Conselleria d’Educació, per la qual es regulen els plans per al foment de la lectura en els centres docents de la Comunitat Valenciana, obliga que tots els centres educatius tinguen un pla lector.

El  nostre  Pla pretén  organitzar  les  activitats  dirigides  al  foment de la lectura, a fi de potenciar les línies bàsiques d'actuació com son l’ús de les biblioteques de cada aula i la principal del centre; i  el desenvolupament de competències relacionades amb la lectura, la escriptura i la comprensió, com ara, la competència literària.

Els objectius generals del Pla son:

Ø  Proporcionar ferramentes per a gaudir d'un oci lector variat i educatiu
Ø  Augmentar  la  motivació  i  l’interès  per  la  lectura  coneixent  diferents tipus de texts i gèneres literaris
Ø  Transmetre la importància de llegir i de la cura dels llibres
Ø  Ajudar als xiquets i xiquetes a créixer amb esperit crític

Abans de començar amb la elaboració del Pla hem de fer una avaluació inicial on hem de tindre en compte, a banda de molts altres aspectes, les característiques principals dels nostres estudiants, per tant, el mecanisme que utilitzarem per a la determinació de les necessitats del nostre alumnat, és l’enquesta. Farem arribar un qüestionari a totes les famílies on hauran d’omplir tres apartats molt significatius: dades generals, consums culturals i gustos personals. La majoria de les preguntes aniran acompanyades de 5 respostes tancades, de les quals, les persones hauran de senyalar la que millor s’adapte a la seua persona o família. Hi hauran preguntes globals per a tota la família i preguntes més específiques per al fill o filla matriculat al centre. Pretenem descobrir d’una manera senzilla i objectiva els hàbits i els interessos que tenen tots els membres de la família sobre la lectura, l’escriptura i els usos de les TIC.

L’ avaluació és un dispositiu dinàmic, flexible i continu, que implica la recollida i interpretació de les dades sobre els encerts i els errors de la posada en marxa i el seguiment del Pla Lector. Després de l’avaluació inicial i de posar en marxa el Pla, farem una avaluació de seguiment de cada practica i del conjunt total del Pla.

Els mecanismes que utilitzarem per a l’avaluació de seguiment seran els qüestionaris que hauran de ser completats per tots els estudiants al final de cada pràctica i els informes, que hauran de ser elaborats per cada mestre/a també al final de cada practica. El temps per a entregar cada qüestionari o informe no ha de ajuntar-se amb el de la realització de la següent pràctica.  

Als qüestionaris hauran preguntes obertes perquè el xiquet/a puga escriure com s’ha sentit abans, durant, i després de la practica; què es el que pensa que ha après; què nota li posaria a la pràctica i al mestre/a; i si canviaria alguna cosa. Els qüestionaris seran anònims i entregats al mestre/a que hi haja realitzat la pràctica. 

   

L’informe que ha de elaborar cada mestre/a, ha de aportar informació sobre la descripció de la pràctica: quan s’ha fet, on, qui ha participat, quines activitats s’han fet, etc. Haurà un apartat d’observacions personals objectives sobre què funciona, quins canvis caldria incloure-hi, quins resultats observem, que ens agrada més, etc.  Els informes els analitzarà la comissió d’avaluació del PLC.

Aquests  són apartats imprescindibles que ha de aportar el mestre/a en els seu informes:

Ø  Quins components centrals de la pràctica han motivat més la participació del participants
Ø  Quins altres han preparat la motivació
Ø  Quins aspectes de la pràctica han de continuar, quins hem de millorar o reforçar i quins han de canviar
Ø  Quins són els assoliments quantitatius i qualitatius principals de la pràctica

Per a l’avaluació final del Pla reflexionarem sobre: els instruments que s’han utilitzat; les principals dificultats que la comissió valora que han tingut la posada en marxa i el seguiment del PLC; el anàlisis de les dades quantitatives i qualitatives; les hores de lectura i de consultes a Internet; el grau de satisfacció, etc.

L’avaluació final del PLC inclou una avaluació de totes les accions realitzades durant el desenvolupament del Pla. El mecanisme que utilitzarem per a recollir les dades de l’avaluació final serà un informe que elaborarem amb dades generals; dades sobre el centre; avaluació inicial; descripció de les accions realitzades; avaluació del PLC; i altres, com propostes de millora per al curs següent.

En definitiva, aquests són els apartats d’avaluació que tindrem en copte per a l’elaboració de l’informe d’avaluació final:

• Avaluació de les accions realitzades col·lectivament pel PLC, com la cohesió de les diferents pràctiques, la coordinació dels implicats, la visibilitat dels resultats d’una pràctica en altra, etc.
• Avaluació de l’organització interna de les pràctiques individualment i en el conjunt del PLC
• Avaluació del resultats obtinguts per compartir amb tota la comunitat educativa els assoliments, els dubtes i les propostes de millora
• Analitzar amb l’equip responsable els aspectes que cal reforçar del Pla i de cada pràctica a partir de les dades de l’avaluació 

la programació de l'educació literària

La lectura és un dels principals instruments d'aprenentatge. Una bona comprensió lectora constitueix un factor clau per a conduir a l'alumnat a l'èxit escolar. En aquest sentit, des del nostre centre es realitzen diverses activitats que se ajusten a la lectura i la seua capacitació. El que pretenem és vertebrar un projecte global de lectura a través de l'elaboració d'un pla adaptat i sistemàtic d'actuacions.

En aquesta entrada em centraré en les activitats a realitzar en el segon cicle (alumnes entre 8 i 9 anys) amb la finalitat que s'adeqüe a les caracteristiques dels alumnes i el profesorat.

Una de les activitats que realitzarem durant el curs serà un contacontes en la biblioteca del centre. Per a aquesta activitat hem triat a Sanchis, Jara educadora social i narradora veïna de Benimaclet. “segons Sanchis, Jara: el treball de contacontes suposa una gran responsabilitat. Des que naixem, les persones som com xicotetes esponjetes que ens anem enriquint del que tenim al voltant a través dels sentits. Per açò és tan important cuidar el que els xiquets veuen, toquen, assaboreixen… i, clar, és important cuidar el que escolten. Des de sempre, els relats ens entretenen al mateix temps que estimulen la creativitat, l'empatia… serveixen per a transmetre, tant coneixement, com altres valors. Són una perfecta eina , per a l'educació i, per descomptat, per a la diversió”.

Els contacontes són alguna cosa que encanta als xiquets, però no solament és una activitat molt divertida, sinó que realitzada per un professional va molt més enllà. Amb aquesta activitat intentarem fomentar la imaginació i la creativitat. La finalitat que pretenem aconseguir, és que els xiquets entenguen que igual que els contes són divertits, els contes també són literatura i aquesta no té perquè ser avorrida.

Una altra de les activitats que durem a terme, es donarà amb els llibres que els xiquets hauran de llegir durant el curs, per a açò les lectures triades les treballarem d'una manera especial. Abans de començar les lectures de manera individual pels alumnes, realitzarem una activitat prèvia i de manera conjunta. El professor que amb antelació haurà llegit el llibre, confeccionarà unes xicotetes targetes amb tots els seus personatges (una xiqueta, un soldat, un policia, etc.) l'activitat consistirà que cada alumne haurà de representar alguns dels personatges, potenciant les seues característiques generals representant-los davant de la resta de companys (de no haver-hi suficients personatges per a tots els alumnes, aquests es podran repetir) amb aquesta activitat volem fomentar la imaginació del xiquet, per a ser capaç d'entendre i diferenciar els molts rols que es poden donar en una història. La finalitat d'aquest exercici és que els xiquets no lligen de forma lineal i que siguen capaços de reconèixer la trama i els personatges.

Per a començar la lectura del llibre, el professor dividirà aquest en capítols o fragments (segons el temps estimat per a la seua lectura). El motiu de tractar la lectura d'aquesta manera és que tots els alumnes puguen seguir el fil de la narració al mateix temps, comentant entre tots les parts que més els agraden als xiquets segons el transcurs de la història e integrant als personatges en la classe.

Una vegada finalitzat el llibre realitzarem l'activitat final, que consistirà en fer una xicoteta redacció o un dibuix sobre la part o personatges que més els ha agradat.

Una altra activitat que tractarem de dur a terme al llarg del curs seran les eixides literàries, per a poder realitzar-la tindrem en compte l'agenda cultural de l'Ajuntament al que pertany el nostre centre i l'oferta que fa Conselleria d'Educació sobre el tema. Les eixides abasten obres de teatre, musicals, visites a biblioteques, etc. aquesta activitat té com a fi treballar i ensenyar als xiquets totes les possibilitats que té la lectura i l'escriptura fora de les aules.

Durant el curs realitzarem una activitat extraescolar prèviament concertada amb algun periòdic o ràdio local. On els alumnes podran conèixer de primera mà com la paraula tant escrita com parlada serveix per a realitzar múltiples activitats.

Durant l'any el col·legi celebrarà una activitat conjunta per a tots els cicles, que coincidirà amb el dia del llibre, aquesta activitat durarà una setmana completa, serà una activitat no solament per a alumnes i professors sinó que estarà oberta a la participació dels pares. La seua organització serà molt diversa ja que cada classe presentarà dues activitats a dur a terme (xicotetes peces teatrals representades per pares i fills, lectures de xicotets contes realitzats per cada classe, exposicions de poesies, etc). Cada classe presentarà l'últim dia un xicotet estand a semblança de la fira del llibre, on cada classe exposarà llibres i lectures que més els han agradat durant el curs, així com els seus llibres favorits per a compartir-los amb la resta de companys.

Cada mes el col·legi durà a terme un concurs sobre literatura (adaptat al nivell segons el cicle). Els concursos tindran com a temàtica el millor embarbussament, la millor endevinalla, la millor poesia còmica, el millor conte de por, etc. el que es pretén aconseguir amb açò és la participació dels alumnes, fomentar l'escriptura, observar la varietat de tipus literaris que existeixen i saber distingir-los.

Açò és solament un treball teòric, per a poder dur a terme un treball d'aquestes característiques són necessàries moltes coses que ací no apareixen, com la participació de tot el professorat, institucions, directors del centre, conèixer el nivell educatiu i lector dels alumnes, conèixer l'entorn familiar, conèixer els mitjans dels quals disposem així com tipus d'ajudes, i sobretot tenir molt clar que és un pla dirigit per a i pels alumnes.

Reflexió sobre la lectura de teoria de l'educació literària: "La lectura al centre"

La llei d'educació contempla en la seua normativa la creació d'un pla de foment de lectura en els centres escolars (PLC), de manera que treballar la lectura en la educació no solament és indispensable sinó que està regulada per normativa. És per açò que el llibre de Gema Lluch és un instrument molt valuós per a ajudar-nos a confeccionar un pla de lectura, ens facilita tot tipus d'instruments, idees, pràctiques, recursos, tipus d'avaluacions etc. Perquè el pla de lectura a més de complir amb la normativa siga alguna cosa útil, que funcione i que aconseguisca la fi per al qual s'ha creat.

El  fi de l'educació literària no solament consisteix que els alumnes lligen llibres, consisteix a proporcionar-los les eines necessàries per a no solament llegir textos, cal saber comprendre la lectura, ampliar les habilitats escrites, millorar l'expressió oral, ampliar la capacitat de raonament dels alumnes. L'autora posa l'accent en què no solament la teoria serveix per a aquesta fi, i insisteix que les noves tecnologies són una eina molt útil per a aconseguir que els xiquets s'interessen en la literatura. També parla de la importància que té la implicació de la família en el desenvolupament lector dels alumnes, és curiós com després de llegir el treball de Gema Lluch ens adonem de la gran importància que la lectura i l'escriptura tenen en les noves xarxes socials, blogs, pàgines web, emeils, Messenger,etc. mai s'havia llegit i escrit tant fora de l'àmbit escolar i laboral. La possibilitat de participar en les xarxes socials ajuda als alumnes a interessar-se per la lectura i l’escriptura quasi de forma inconscient, fet que hem d'aprofitar en benefici de l'educació literària. L'autora en el seu treball ens facilita una sèrie de pautes a seguir, primer fa que ens preguntem pel projecte que volem desenvolupar per les capacitats lectores dels nostres alumnes, saber si coneixem el seu ambient familiar i sobretot quin tipus de treball volem dur a terme. També ens parla de tècniques a aplicar, d'avaluacions de les pràctiques realitzades i finalment, i com ja hem comentat anteriorment, de la importància d'incloure les xarxes socials i els espais virtuals com a eines per al foment de la lectura i l’escriptura. Tal com hem esmentat anteriorment l'avaluació de les practiques és un tema molt important per a l'autora. Ja que, segons aquesta, el seu objectiu d'analitzar-les i avaluar-les té la finalitat de tenir un coneixement del que podem millorar amb la intenció de trobar la millor pauta de treball.

Personalment crec que la lectura al centre és una eina de treball indispensable, no solament a l'hora d'elaborar un pla de foment de la lectura sinó per a conèixer la finalitat d'este, amb una visió molt clara i molt real dels recursos que tenim, els que ens agradaria tenir i sobretot que cal tenir presents en tot moment, que són els alumnes la part més important del projecte així com la importància que l'àmbit familiar té en el foment de la lectura, és un treball que no solament parla de l'educació en l'escola, sinó que enllaça aquesta amb tot allò que pot repercutir positiva o negativament en l'educació literària.

El llibre de Gemma Lluch no sols m'ha agradat molt, li'l recomanaria no solament als presents i futurs docents, sinó a tots aquells que desitgen entendre una mica més de la importància de la lectura i l'escriptura en la societat.

gimcana poètica

El mes passat, concretament el 27 d'Abril la nostra professora de formació literària Nuria Olmos, amb motiu de la setmana complementària, organitzà en una de les seues classes una gimcana poètica. Aquesta activitat tenia com a objectiu treballar la poesia de forma diferent i que resultara divertida i educativa alhora, i d'aqueixa forma aconseguir que literatura i diversió es puguen compaginar perfectament.

La gimcana estava composta per cinc proves, la intenció d'aquestes era que en superar cadascuna d'elles, s'obtinguera com a premi el fragment d'un poema, que en finalitzar totes les proves es convertirien en una xicoteta poesia d'algun autor conegut, al nostre grup en concret li correspongué el poema “Els amants” de Vicent Andres Estelles.

La primera prova consistia a gravar-nos en vídeo recitant un poema que parlara sobre diversos aliments típics, entre ells la cansalada. Entre totes les activitats, aquesta va ser una de les quals resultà més divertida; ens va costar moltíssim aconseguir gravar el vídeo sense morir-nos del riure. La següent activitat consistia a pensar paraules que rimassen entre elles i penjar-les totes en una corda, per a una vegada acabat aconseguir formar un poema, aquesta activitat també va ser molt divertida, arribà un moment que les combinacions de rimes eren tan absurdes que solament de pensar-les provocava el riure, com per exemple “mentre jo estava en el avió volia donar-te un petó”. La tercera activitat consistia a fer una foto reivindicativa, en el meu grup concretament decidírem que el tema fóra la naturalesa, la imatge era una planta envoltada de brossa. La quarta activitat de la gimcana consistia a compondre versos dedicats a l'educació incloent al professorat, com per exemple “un bon mestre i una bona mestra tenen el cor obert com una finestra”. I per finalitzar la gimcana, l'última prova consistia a fer un cal·ligrama i penjar-ho per l'interior dels edificis de la Universitat, el nostre decidirem fer-ho per a un dels ascensors, per açò la idea va ser construir un espill amb frases d'ànim per a tots els que ho llegiren.

Personalment aquesta activitat ha resultat ser una experiència no solament enriquidora sinó molt divertida, demostrant amb açò que literatura i l’educació no tenen perquè estar renyides, demostrant que és la forma d'ensenyar la que fa que l'educació siga una mica més que inculcar conceptes a l'alumne. Aquesta activitat en concret “gimcana poètica” és perfectament traslladable a qualsevol curs de primària per a poder treballar la literatura i en concret la poesia. I tinc l'absoluta convicció que els xiquets estarien encantats amb aquesta activitat, no solament els acostaria a la poesia d'una manera divertida i fàcil sinó que el concepte especialment de poeta, poema i poesia, quedaria perfectament clar per a ells malgrat la seua curta edat. De manera que la paraula poesia no els aterrira com sol ocórrer des de sempre en la educació als alumnes. 

El Princip Malaltuç

En un temps molt antic hi havia un rei que tenia un fill groguiç, malaltuç, sense ganes de menjar, ni de fer res. Per aixo el mimaven i li concedien tot lo que desijava. No obstant aixo era animos: les forces fisiques no corresponien als seus somis de grandea: ser un cavaller esforçat i mamprendre la conquista d'un gran regne lluitant contra jagants en batalles descomunals.

Al princip el visitaren els meges de mes fama i no conseguiren curar-lo. Pero no se qui va dir que en una montanya molt alta es criava la medicina que ell necessitava: un frutal que produïa unes pomes d'or que aumentaven les forces de qui les tastava.

El princip, qui a pesar d'estar tant debil tenía ganes d'aventures, demanà permis a son pare, qui es resistia a donar-li'l, i sense cap acompanyament, es llancà a la conquista del fruit dorat que li havia de donar la salut.

Quan el princip passava pel carrer, montant en el cavall blanc que li havia regalat son pare, la gent exclamava: ¡mira, pareix un llapis damunt d'un cavall! Tan primet estava.

Anant de cami se li va fer de nit i buscà estage en una caseta del campo En la caseta vivia una agüeleta que els donà hostage, al princip i al cavall. El pricip li demanà informes a la velleta sobre l'arbre prodigios que tenía aquells fruits que donaven tanta força. La velleta li va donar la següent informacio:

Camina en la direccio de l'estrela polar, sense girar ni a la dreta ni a l'esquerra. Passaras per una montanya molt escarpada. En mig del bosc trobaras un jagant. Este te posarà a prova. Si la superes, te deixarà seguir el teu cami. Despres seguix alvançant. Al final del cami voras la pomera dels fruits que donen força.

Al sendema de mati, el princip es despedix de la velleta, puja al cavall i mampren el seu cami. Cavalcant de dia i descansant de nit va sempre en la direccio que la velleta li havia indicat. Arriba dalt de la montanya, dins d'un bosc espes, i alli li ix un jagant, alt com un campanar.

¡So! -li diu el jagant al cavall, agarrant-lo dels ramals. Obliga a descavalcar al princip i li diu en una veu molt grossa-:

Pel cami que portes, ya veig que te dirigixes a l'hort de la pomera de les pomes de la força. Pero has de saber que no te deixare passar avant si no me demostres ta superioritat en alguna cosa. Com yo me considere superior te deixe que tries la prova.

El princip en vore al jagant tant alt en les cames obertes, va tindre una inspiracio i contesta:

En seguida. A vore si tu pots fer lo que yo faig.

I puja damunt del cavall i li passa al jagant entre mig de les cames.

El jagant, tot sorpres per l'inteligencia del princip i no volent fer us de sa força, exclamà:

M'has guanyat. ¡Pots seguir avant! Pero en una condicio: que en tornar no passes per aci.

El princip seguix el seu cami, ara diferent, mes planet, mes ample, vorejat de verdor i floretes, i arriba al'hort de la pomera de les pomes de la fortalea: eren dorades, en galtes roges, d'un aroma i d'un gust delicios.

No va poder contindre's el princip i, immediatament, començà el tractament de la seua malaltia, menjant-se dos o tres pomes seguides. Una volta satisfet, omplí un sac d'aquell fruit tant prodigios i manprengue el cami de retorn, per a continuar en el palau la cura de sa malaltia.

El princip no va tornar a casa pel mateix cami pel que havia anat, per por al jagant, que li ho havia prohibit, sino per unes sendes estretes i tortuoses per a on corrien llops, lleons, tigres, i tota classe d'animals silvestres. El princip anava vencent a les feres que li eixien al pas, una darrere de l’atra, ferint-les en la faca que portava, i en la força recuperada dels seus braços.

Per fi el princip arribà a casa, abraçà a son pare, segui el tractament, es curà del tot i en aquella casa tots foren feliços.

Per Josep Maria Guinot i Galan.