Educació Literària

                               

L`Educació Literària segon els currículums de llengües (Decret d'ensenyaments mínims) no es parla d'ensenyament de la literatura, sinó d ' "educació literària". per ensenyar " Literatura " s'ha entès tradicionalment la transmissió de coneixements sobre un conjunt d'autors i obres considerats com un patrimoni nacional i , al costat de això , l'ensinistrament en determinats mètodes d'anàlisi i comentari de textos.En canvi , l'expressió " educació literària " es refereix a l'ensenyament i l'aprenentatgede les habilitats i destreses necessàries per llegir de forma competent els textos literaris. Per tant, amb la substitució d'un terme per un altre hi ha un canvi clar de perspectiva.

En primer lloc , es busca promoure en l'alumnat l'experiència literària, és a dir, el descobriment per part del lector de quines paraules que algú va escriure en un altre temps , en un altre lloc, tenen a veure amb ell i la seva relació amb el món. però la experiència de la literatura pot tenir també una dimensió pública , social . en nostre context docent els obligui ; hi ha establiments on la gent entra lliurement, tafaneja , cultural hi ha persones que llegeixen perquè decideixen fer-ho sense que capencarrega i compra llibres ; en els noticiaris i als diaris es parla de parlar del que llegeixen, etc. L'educació literària implica, també, guiar en escriptors, de premis, de celebracions ; hi ha biblioteques públiques on es llegeix i es demanen prestats llibres ; hi ha lectors que es reuneixen per les lectures. La paraula "guiar "té aquí dos sentits;

● Mostra , oferir, convidar, per si es produeix la revelació de l'estètic .

● Portar de la mà, ajudar a salvar obstacles , ensenyar a salvar quan ja no es tingui un guia..

Guiar implica, doncs , aprenentatge , coneixement d'estratègies de lectura. I és aquí on es plantegen dues importants problemes didàctics :

● Què sabers es consideren necessaris per a millorar la competència lectora dels estudiants ?

● Quins procediments didàctics són els adequats ?

 Quant als sabers necessaris , distingirem dos tipus :

● Coneixements relacionats amb contextos historicoculturals.

● Coneixements sobre la tradició literària, en una doble direcció :- Els temes i tòpics que recorren la història literària.- Les formes convencionals ( convencions de gènere , procediments retòrics, etc. ) . El problema és determinar quins coneixements són pertinents, amb quina dosi cal introduir-los, en quin moment i de quina manera.  L'accés a les fonts d'informacióUn component de l'educació literària és poder i saber recórrer a coneixements sobre el context històric i cultural i sobre la tradició literàri ( temes ,formes, etc. ) per interpretar millor el text. Internet permet tenir accés a nombroses fonts d'informació, com les següents:

● Facsímils de manuscrits, primeres edicions , cartes , mapes, etc.

● Revistes literàries digitalitzades.

● Fotografies .

● Reproduccions d'obres d'art en webs de museus.

● Fonoteques , que permeten sentir textos en la veu dels seus autors, o la millorinterpretació gràcies a la bona recitació.

● Pàgines d'autor, on es recullen entrevistes , imatges , correspondència,fonoteca, ets ..Tots aquests recursos són d'un gran valor si els incloem en una metodologia centrada en l'activitat dels estudiants , com passa amb les caceres del tresor, les WebQuests , els viatges virtuals, les línies del temps digitals, etc. Internet proporciona mitjans de comunicació , eines i recursos perquè els estudiants deixin de ser mers receptors de missatges i es converteixin en creadors i editors de continguts. Heus aquí una relació de possibles activitats d'elaboració, recreació i difusió de textos: 

● Publicar revistes d'aula, utilitzant blocs, wikis o llibres digitals, amb els textosproduïts com a treballs de creació i recreació de textos.

● Elaborar i publicar, en blogs, wikis o llibres digitals, antologies de poemes o derelats breus, organitzats per categories i etiquetes.

● Publicar blogs de personatges literaris com a forma de recrear el text.

● Afegir hiperenllaços a un text literari (un poema, un relat breu) ​​perenriquir-lo amb notes, amb connexions a textos o obres artístiques relacionats,amb informació enciclopèdica, etc.

● Gravar en àudio o vídeo lectures de poemes i relats, gravacions que es podeninserir en els blogs, les wikis i les xarxes socials.

● Organitzar una ràdio en línia mitjançant podcasts per emetre programes decontingut literari.

● Elaborar narracions digitals fent servir eines en línia.

● Confeccionar guions per a vídeo a partir de relats o textos dramàtics, filmar-losi publicar-los en blocs i xarxes socials.

● Crear pòsters virtuals, com els promoguts en homenatge de Miguel Hernándezper diversos blocs.

● Elaborar presentacions o vídeos a partir de poemes o relats breus.Les possibilitats són interminables: depenen només de la imaginació i creativitatdel professorat.

Aquesta informació l'he obtinguda d'una guia per a docents del ministeri d'educació.